El feixisme va néixer i es va desenvolupar a la Itàlia dels anys 20 i 30. Fruit de la indignació de la població davant de la davallada, primer política, i després econòmica, del país. Tenia clares connotacions ultranacionalistes envoltades d'un romanticisme que defensava el gloriós passat imperial. Ideològicament ?creia en l'estat fort, l'intervencionisme, en el proteccionisme econòmic i en el rebuig a allò aliè. Els seus ene?mics eren el liberalisme i el comunisme antinacionalistes. Molta gent jove va quedar enamorada d'aquest moviment. Fins i tot es van crear un estil de vestir, de moure's i de comportar-se. La individualitat de cada persona quedava segrestada pel grup. Poc a poc, els fascios-que tenien en Benito Mussolini el seu líder- van començar a insultar i a tornar-se violents, desqualificant tot allò que no els agradava. Es va estendre i va ser copiat de formes diferents en altres països, cadascú amb les seves característiques: des del falangisme espanyol al nazisme ?ale?many. Tot va començar a valdre per acabar amb la democràcia. Eren els indignats d'una època que no hem d'oblidar mai. Les institucions van ser incapaces de donar-hi resposta. Al principi, es pensaven que eren simplement un grup de tronats. Quan es van adonar de la força del moviment ja no hi va haver manera de tornar enrere. Els més violents van acabar guanyant la batalla i tots vam acabar perdent.
Els actes d'aquesta setmana a Barcelona ens han ensenyat la cara d'un nou feixisme, tan antisistema com el dels anys vint. La democràcia no pot abaixar el cap davant d'aquests actes indignants. Fa falta una resposta política i social de primera magnitud. Ni l'espai públic ni les nostres institucions poden estar cap minut més segrestades per una minoria.
Per cert, senyor Joan Manuel Serrat, els continua aplaudint?
