Mario José Molina va rebre el Premi Nobel de Química el 1995 pels seus treballs en química atmosfèrica. Va identificar els CFC com els responsables de la pèrdua de la capa d'ozó i va establir els processos químics que destrueixen un escut essencial per a la supervivència de la humanitat.

Científics australians han certificat que la capa d'ozó està creixent una altra vegada a l'Antàrtida. Què va sentir en saber-ho?

S'ha d'esperar una o dues dècades més per veure un efecte continuat de les mesures que prenem. Encara hi pot haver oscil·lacions, però des de finals del segle passat la presència d'aquestes substàncies d'origen industiral ha disminuït perquè ja no s'emeten. El problema és que queden durant molt de temps al medi ambient. L'acord de Mont-real és un èxit comprovat i sabem que la capa d'ozó es recupera. És només qüestió de paciència.

Ens podem relaxar?

No, perquè han aparegut complicacions vinculades al canvi climàtic: en escalfar-se la superfície del planeta, l'estratosfera es refreda i això pot endarrerir la recuperació de l'ozó. A més, seguim llançant a l'atmosfera algunes substàncies nocives.

Vostès hi van posar la ciència, les nacions van pactar a Mont-real i tots junts van actuar contra els CFC. Què falla en la lluita contra el canvi climàtic perquè no veiem un procés similar?

El problema del canvi climàtic és que involucra l'ús de combustibles fòssils que són essencials per al desenvolupament econòmic de països que reclamen el dret a créixer. Hi ha també un problema addicional: el canvi climàtic es va convertir en un problema polític dels Estats Units, on el Partit Republicà s'ha posicionat en contra de la ciència, qüestionant-ne els resultats. Hi va haver una campanya molt eficient dels grups d'oposició que ha creat dubtes sobre quelcom que des del punt de vista científic està molt clar: el planeta s'està escalfant, el clima canvia i existeix un risc que ja estem veient materialitzar-se amb una freqüència més alta d'inundacions, sequeres, tornados... Una altra cosa és determinar amb exactitud quan o quant haurà de pujar la temperatura o a partir de quins nivells ja no hi ha volta enrere, però hi ha pocs dubtes que el clima està canviant. Podria ser un canvi natural, sí, però és molt poc probable.

Hi ha una energia del futur?

No, segur. Podem resoldre ja el canvi climàtic perquè tenim tecnologia suficient, però simultanejant l'ús de diferents tipus d'energia i començant per ser molt més eficients. Hi ha un gran potencial d'estalvi que hem de combinar amb les energies renovables, que cada vegada tenen preus més competittius i són suficients per a les tasques que tenim per davant en les properes dècades. A més llarg termini podem confiar en la creativitat de l'home i en l'expectativa de les noves tecnologies, però el que és segur és que l'hora dels combusibles fòssils està a punt d'acabar-se.

La Xina insisteix...

No, no. Tenen una visió clara i s'han compromès a reduir les emissions, però el seu desenvolupament econòmic és tan ràpid i la seva demanda d'energia tan gran que a vegades va per davant dels seus propis plans.