L'artista banyolí Francesc Daranas ha realitzat un mural de 50 metres quadrats que vol ser un homenatge a Lluís Vilà, també artista i també banyolí, que va morir ara fa gairebé justament un any

D'il·lustrar llibres a pintar un mural de 50 m2. Bona diferència.

Sí, és molt diferent. Però en fi, es tracta de portar-ho a escala. Quan treballes sobre paper tot va molt bé, però dur-ho a mida gegant complica la cosa.

Ha comptat els litres de pintura i les hores que hi ha dedicat?

Moltíssimes hores, força més que litres de pintura. En ser sobre tela plàstica, la pintura corria bastant bé. I encara sort que em van ajudar molt els Amics de Lluís Vilà, l'associació que m'ho va proposar.

On van treballar?

Ens van deixar l'església de la plaça de les Rodes. Dissabte passat ho vam portar a la plaça major i més de 60 nens durant tot el dia ho van acabar de pintar.

Ara coneix la dificultat d'arribar a ser Diego Rivera?

He, he. Sí, és complicat treballar a aquestes mides, efectivament. Sobretot perquè treballes a terra i en ser un tema figuratiu les perspectives i tot plegat s'ha de tenir molt clar. S'ha de quadricular, abans. Però fins que no s'aixeca i el veus en vertical no saps com ha quedat.

Potser per emular Rivera havia de començar per seguir el seu ritme en dones i alcohol.

Potser sí. Però no és el cas, eh?

Lluís Vilà s'hauria deixat fer un mural d'homenatge?

Mmm, no ho sé. Segurament que no. Però bé, segur que allà on estigui n'estarà content, perquè l'hem fet amb moltes ganes i amb molta il·lusió. Mural a banda -que d'aquí a poc ja despengem- allò maco ha sigut tot el procés des del primer esbós, amb tota la gent que ens hem anat trobant, que m'ha ajudat, etc. En poques paraules: tot el que hem viscut.

Es nota la petja de Lluís Vilà a Banyoles?

Home, i tant. S'hi ha implicat molta gent que està empenyent molt. Quasi li diria que hi ha més petja ara que els darrers anys.

Com sol passar, potser alguns dels que en vida el menyspreaven ara s'apunten als elogis a Vilà?

No l'hi sabria dir. Suposo que sí, perquè això és una cosa que sempre passa. Però bé, ja es veurà, el temps ens acaba posant a tots al nostre lloc. Potser també ara hi ha un efecte suflé, i ja es veurà qui se'n va despenjant.

Vostè és banyolí, Vilà ho era... És algun símbol que hagin tret la darrera barca de passeig que quedava a l'estany?

Res, ni s'acaba una època ni finalitza una era. Per mi simplement se'n va una barca, així de senzill (riu). Potser algú hi veu altres coses.

El que sí queden encara a Banyoles són recs, i són presents al seu mural. El recs són a Banyoles el que el Sena és a París?

He, he, no m'estranyaria. Deuen tenir el mateix romanticisme (riu). Ja ho deia el professor Sans -em penso que era ell-, que el subsòl de Banyoles és un formatge Gruyere, hi ha moltíssims forats i molts de recs. És tot un enigma, amb aigua que provés de l'Estany, etc.