o han marxat mai, però és evident que en temps de crisi es fan més presents. Quan l'economia no quadra, quan les hipoteques emmascaren els sentiments, quan el dolor i la desesperació fan perdre la fe en els metges, quan l'Església s'esforça a limitar les vocacions, quan s'enveja allò que no es té i es menyspreen els valors d'estar per casa, tornen les bruixes.

Entre la política real i els indignats que ho engegarien tot a dida, sempre hi ha hagut un espai per a la imaginació, una mena de fe pagana i terrena que fa creure als presoners del sistema que la màgia ho pot resoldre tot. Els sacerdots de l'antic Egipte es valien d'uns coneixements superiors per entabanar al poble i fer-lo submís. Avui, l'Estat ens fa jugar a la loteria, i el polític honest es veu obligat a fer malabarismes per dir que d'on no n'hi ha no en pot rajar. Llavors, és clar, si fa no fa reben sempre els mateixos. I la bruixa apareix com un tren...

Apòzemes, ungüents, cartes astrals, vidents, tarots. Tot s'hi val per esmenar i explicar allò que ja està explicat, però amb una altra versió, més sobrenatural, també sobreactuada. Fatalisme? Il·lusió. Les bruixes fan renéixer les ganes i l'esperança torna a ser l'últim que es perd.

No és d'estranyar que a Sant Joan les Fonts la fira de la bruixeria de la tardor ja es digui internacional. Ara, amb el solstici d'estiu, n'ha nascut una altra que promet: la Fira de les Bruixes de Llers, les de més anomenada de tot l'Empordà. Bruixes bones, com s'entesten a dir els organitzadors. Qui en dubtava? Abans les cremàvem; avui, els cremats són tots els ciutadans que reclamen foc nou.