Amb permís de Freud, el somni més famós el va relatar Martin Luther King al 1963, des de les escalinates del Monument a Lincoln, durant la famosa Marxa a Washington pel Treball i la Llibertat. I have a dream, tinc un somni, deia en el seu discurs, referint-se a les seves ànsies d'igualtat per a tothom, sense discriminació de cap mena. Un desig que, sense entrar a analitzar el seu grau d'assoliment, compartim totes les persones sensates i de bona fe. Per això, la frase dita a centenars de milers de persones que, mudes, l'escoltaven amb fervor, ha passat a ser un exemple clàssic dels discursos persuasius.

I fa uns dies vaig la vaig tornar a sentir en boca d'un personatge que podem considerar als antípodes de King. La va pronunciar un broker de la City de Londres que confessava en una entrevista a la BBC somiar amb un moment de recessió com el que estem patint. O sigui, que públicament aquest personatge venia a dir que té com a objectiu l'enriquiment d'uns quants a costa de l'empobriment de la majoria. Em vaig adonar que la crisi havia pervertit el sentit de la frase de King. Ni tan sols respecta el seu llegat. Comprovo, impotent, que el capitalisme salvatge que ens ha dut a aquesta situació tan injusta continua instal·lat en els fonaments econòmics de la nostra societat. L'asimetria i els desequilibris socials són els valors representats per aquest inversor financer que, lluny d'estar en vies d'extinció, els proclama als quatre vents. Amb la seguretat d'estar en poder de la veritat, va afegir que "el món no està governat pels polítics sinó per Goldman Sachs", un dels grups d'inversió més grans i més antics del món. Jo també tinc un somni, però aquest no el puc explicar.