La veneçolana Lexys Rendón, activista per la pau i els drets humans, i membre actiu del diari El Libertario de Venezuela, va ser dimarts a la Casa de Cultura de Girona per parlar en favor de les retallades... en despesa militar

O sigui que a Sud-amèrica encara hi ha llibertaris?

Almenys a la província de Veneçuela on visc, sí. El nostre diari té ja 16 anys. En general crec que sí, que encara hi ha llibertaris.

Bé, aquí no hi ha llibertaris però mana el lliure mercat.

Ho sé, ho sé. De tota manera, sé que també aquí hi ha grups llibertaris. A Barcelona, a Madrid...

Ve a parlar de retallades en despesa militar en un lloc on es retalla en despesa educativa i sanitària?

És una cosa que no entenc. Les retallades no han d'afectar mai els drets de la gent, abans s'han de practicar en moltes altres coses. Des de Veneçuela, no entenc que Espanya estigui en guerres i missions militars que es paguen a través dels impostos de les persones. I es retalla en sanitat i educació? És terrible! Vostès han de dir als seus governants que les prioritats han de ser unes altres.

Que no li han dit, que parlar de reduir despeses militars és demagògia?

Què m'ha de dir. Sóc veneçolana, i fer una feina antimiltarista en un país amb tanta tradició castrense és molt difícil. A Sud-amèrica -excepte en els països del con sud que van ser dictadures- els miltars estan molt ben considerats. Per tant, no és una tasca fàcil ni plaent. Pero cal insistir, perquè hi ha moltes coses més importants que la despesa militar.

A Espanya també té molt bona premsa, des de l'heroica presa de l'illa de Perejil.

He, he, suposo que el gran perill deu ser una invasió del Marroc. El país al qual Espanya va vendre més armament l'any pasat va ser precisament Veneçuela. L'amenaça de moltes bases americanes en la zona és real, però tinc la impressió que l'escalada armamentística a Sud-amèrica té a veure amb el control de les matèries primeres i a poder implantar un fort sistema econòmic capitalista.

Acusen Chávez de ser un dictador i li venen tot d'armament?

Per mi no és cap dictador, és un president elegit pel vot popular, i que manté un vincle amb molts sectors desafavorits de la societat. Ara bé, molta gent pensa que les polítiques públiques estan patint una minva.

Per què els militars de tots els països s'enfaden com nens si es retalla la despesa en armament?

Perquè hi ha molta gent que viu d'aquests diners. I també perquè tenir contents els militars dóna poder.

Quan des de Sud-amèrica observen la crisi els agrada comprovar que els països rics també ploren?

Desgraciadament nosaltres estem molt acostumats a viure sempre en crisi. Per ningú és bo que altres persones estiguin patint el que nosaltres patim sovint. Però molta gent s'adona de les coses només quan toquen a la seva porta: ara comencen a saber la realitat diària de Sud-amèrica i Àfrica. Potser veuran que tots junts hem de reclamar els nostres drets.