Tortell Poltrona presenta avui a les nou del vespre al Teatre de Salt l'espectacle Grimègies. El pallasso no es dirigeix aquest cop als nens, sinó als adults, ja que damunt de l'escenari es prepara ingènuament per a un viatge. Per a l'últim viatge. Per al que tots haurem de fer
El dia de l'últim viatge el trobaran, com Machado, lleuger d'equipatge?
Molt lleuger. Aquest viatge és molt millor fer-lo amb les butxaques buides, sense res que faci nosa.
I els que arriben al darrer trajecte amb els comptes corrents plens?
És igual, perquè si una cosa fantàstica té la mort és que ens iguala a tots.
Els pallassos van al cel o a l'infern?
No l'hi sabria dir. Probablement, com que la intenció dels pallassos és fer tothom content, vagin al purgatori. La qual cosa crea un problema, ara que ens diuen que no existeix.
Suposem que va al cel: què li dirà a Déu?
Li preguntaria per la seva família.
Davant d'aquest món actual ja només ens queda el recurs de tirar-nos pets, com el seu personatge?
No, no, el que hem de fer al món és passar-nos-ho tan bé com puguem i ajudar els altres. Però la veritat és que sap greu com estan les coses, i veure com s'enriqueixen els de sempre mentre tanta gent ho passa malament, sense que els partits polítics facin res. Més que tirar pets, el que hem de fer és criticar i rebel·lar-nos.
Aquí només ens indignem.
I no es rebel·la ningú. Als catalans ens defineix una paraula molt clara: porucs.
Tornem al darrer viatge: tenim molt respecte a la mort?
L'hi tenim massa respecte. I això és així perquè tenim el diner com a màxim mitjà d'expresisó. Aleshores ens sentim despullats davant allò que no es pot comprar amb diner, davant els fets contra els quals el diner no té res a fer. Com la mort. En societats més pobres, la mort es tracta d'una altra manera.
Amb quina música voldria ser acomiadat de la vida?
Amb la millor música per a aquestes ocasions: el silenci
Res d'aplaudiments al taüt, com s'ha posat de moda ara?
He, he, és molt curiós, això. És un altre fet que passa només a aquest primer món. En altres cultures criden i ballen. Que és el que s'ha de fer.
Una llum al final d'un túnel vol dir que ens morim o que s'acaba la crisi?
Una cosa positiva d'aquesta crisi és posar de manifest que en les pitjors circumstàncies encara n'hi ha que es forren a costa dels altres. I una altra benedicció és que amb els actuals preus de la benzina potser deixarem d'anar en cotxe i matar el planeta.
Què ha après en els seus viatges amb Pallassos sense Fronteres?
He vist molta mort i altres coses que fan relativitzar molt una crisi econòmica. Un cubà em va definir molt bé el que fem aquí: treballar en feines que no ens agraden per poder comprar coses que no necessitem.
Vostè fa el que li agrada, no?
Però a vegades també compro coses que no necessito. Tinc un Minipímer i no l'he fet servir mai. Sap què? El llençaré.
