Un dia d'aquests la retro que comanda la llei de costes deixarà neta de construccions l'ampla platja de l'Empuriabrava. Se'ls ha acabat la concessió, diuen, i feta la llei, xiringuito a terra. El següent pas seran les terrasses de Cadaqués que ocupen espai de domini públic, vora mar. Màquina i avall. I si executem amb mimètica autoritat la normativa que emana dels ?despatxos, aviat veurem convertides en runa les barraques de pescadors que encara s'aguanten en les cales de la nostra costa més verge. Fora tot! Els directors generals es faran una foto i tot un estol d'integristes del medi brindaran amb gots de plàstic, cofois.
Llavors, quan tot estigui superprotegit, l'autoritat marina plantarà boies sostenibles al llarg del litoral. Del peatge no en parlem. Haurem foragitat el llagut pom-pom perquè contamina i convidarem els aristòcrates de la mar a fondejar ecològicament. I tindrem la postal perfecta. Cobrarem taxes, inventarem parcs naturals de museu. Gaudirem de l'horitzó com si fos un audiovisual.
Mentrestant, la filera d'edificis que fa ombra a les platges no es mourà ni un mil·límetre. Els ports multiplicaran els amarratges, els hotels de cinc estrelles s'endinsaran com un maremàgnum de cobdícia. Què ha passat a la Barceloneta? Què passarà, aquí? Quioscos de disseny, dutxes de bandera blava. Pèrdua de tota identitat.
Que n'hem fet, de disbarats, és una evidència. Però en mar ningú no gosa matar allò que és més gras. Costa menys castigar la tradició innocent que fer volar amb dinamita determinats hotels i apartaments que es mofen del paisatge. I tots tan contents!
