La companyia Drakonia, que fa espectacles medievals d'acció, presenta com a novetat el primer cavall alat (pegàs) real que participa en espectacles. L'amo del cavall, que l'ha ensinistrat i ha fabricat les ales mòbils, és Josep Sucarrats, membre de la companyia

Si de cavalls mitològics es tracta, no era més senzill un unicorn?

Ho era, però era també conformar-nos amb poca cosa. Ja se n'han fet.

En quin estat de lucidesa se li va acudir posar ales a un cavall?

La idea va sorgir dels directors de Drakonia. I ens la van traspassar als que fem creació.

Ho va veure factible, d'entrada?

Sóc molt positiu i optimista, de seguida vaig vaure que era un gran repte, cosa que m'encanta.

Qui va construir les ales?

Jo mateix vaig dissenyar-les i construir-les. Estan fetes amb una base mecanitzada d'alumini i recobertes de ploma natural, comprada a un proveïdor específic que hi ha a Andalusia. De manera que no arriben a un quilo cadascuna.

Una bona feinada. Quant va trigar?

Tres mesos. Pensi que no són ales fixes, sinó que es mouen per simular el vol.

Van amunt i avall mentre galopa?

L'estructura mecànica permet fer a les ales una sèrie de moviments. El genet les fa funcionar a través d'una sèrie de palanques. Un dels moviments és aquest d'estendre les ales i simular el vol. Va amb palanques senzilles, semblants a les del fre d'una bicicleta.

La mobilitat era part de l'encàrrec?

L'encàrrec era només intentar fer un Pegàs. No entrava en detalls. La idea de mecanitzar-les perquè fossin mòbils va ser cosa personal, per intentar fer un Pegàs el màxim d'atractiu.

Com reacciona el cavall el primer dia que li posa aquestes grans ales?

Va reaccionar molt bé, però perquè és un cavall especial. És un pura sang àrab que ja havia treballat amb aigua i amb foc. Qualsevol altre cavall en veure's amb aquestes ales es tornaria boig i les tiraria per terra. Quan ens vam plantejar el projecte teníem el més important: un cavall molt ben entrenat.

Tot i així el va haver d'entrenar?

Per descomptat. En diverses fases. Primer el vam acostumar a la sella que porta les ales, però sense ales. El següent pas van ser unes ales de cartró, perquè si les hagués tirat no s'hauria ferit. I finalment les ales definitives.

Hi havia algun precedent?

Ho hem estat investigant, i crec que és l'únic pegàs del món, almenys en espectacles en directe.

I ensenyar-lo a volar, quan?

Això ja seria el següent pas, i és més complicat (riu). De moment ho suplim amb mitjans tècnics que en transmeten ben bé la sensació.

Quan el cavalca se sent Perseu?

Home, és una sensació molt especial, molt espectacular. I aquest cavall l'estimo especialment, no era gaire valorat i un company em va dir que valia la pena. I era cert.

Parlen els cavalls?

Si, però no amb paraules. Es comuniquen, són animals molt sensibles. Aquest és inclús una mica artista, ja que quan veu algú amb una càmera s'atura davant perquè li facin la foto.