Ara tenim la certesa que la política ens ha fallat precisament quan més la necessitàvem. La imprevisió ha estat letal i ens ha fet caure al pou profund de la crisi, de la mateixa manera que la manca d'un veritable lideratge ens impedeix veure quin ha de ser el camí cap a la sortida. Davant de l'evident fracàs de la política hi ha qui proclama la necessitat d'atorgar urgentment tot el poder i la responsabilitat a uns nous gestors que, com a principal característica, han de respondre a un perfil tècnic. Sembla una decisió assenyada però, qui és més culpable del que ha passat a Grècia? El primer ministre que mentia amb els comptes o el president del seu banc central que els avalava i els garantia? Qui té més responsabilitat de la situació d'Itàlia? El primer ministre que emetia deute o l'executiu del banc que especulava amb ell? El que hi ha hagut els últims anys és un ampli àmbit de connivència entre diferents interessos particulars, que no s'han sotmès al general. Tothom dóna per fet que diumenge hi haurà un canvi de govern a Espanya. El nou govern naixerà sota la pressió dels mercats i les urgències. S'apunta que els tècnics tindran un pes específic important, i es parla de noms que han estat vinculats a institucions internacionals o entitats financeres de primer ordre. En definitiva, es busquen persones amb prou vinculacions i coneixement dels entramats del sistema com per saber què se n'espera. Una preparació mínima hauria de ser una condició indispensable -tot i que difícilment mesurable- per assumir càrrecs de responsabilitat que comporten haver de prendre decisions de transcendència, però no podríem caure en el parany de pensar que seria un requisit suficient. La política és més que els coneixements i la societat és més que l'economia.
