Potser que deixem de discursejar sobre la "carretera de la vergonya" i que d'ara endavant, per referir-nos a la N-II, parlem de la vergonya de la carretera. Justament, vergonya és el que no té el director general de Transports i Mobilitat, que amb l'argument de la crisi i les retallades que val per a tot, divendres es va despenjar afirmant que potser caldria replantejar el desdoblament perquè no es poden continuar fent carreteres desdoblades al costat d'autopistes. I va reblar: "S'ha de ser realista, mirar el futur amb cert pragmatisme (...) i pensar a fer servir l'autopista com a via complementària".
Ricard Font sap com sabem tots els sacrificats conductors d'aquestes comarques que la via de peatge de complementària no en té res, i que per anar i tornar de Barcelona per carretera, d'alternativa no n'hi ha cap: la ruta és de via única. Carrils no en manquen, però de religiós pagament. I el benvolgut director general coneix com ningú les facilitats que la resta de la xarxa viària ofereix a la resta de l'Estat per anar cap aquí i cap allà amb servei exprès o còmodament fent ruta a través d'unes ?flamants autovies. Fins i tot per desplaçar-se de la capital a Lleida hom pot triar si paga l'asfalt o ja n'hi ha prou amb el que ens cobra Repsol. A Girona, no. Aquí practiquem una mena de masoquisme infraestructural amb el vistiplau i la riota de Foment.
Sempre ens quedarà el dubte de no haver-ho entès bé. Sempre ens ?podrem arrapar a la fe i creure'ns les paraules del diputat Xuclà, que ha sortit al pas reiterant el compromís convergent de fer de la carretera ?general una via digna. La resta és un despropòsit que estampeix la vergonya i la cara contra la maleïda N-II.
