Adrià Vilella (Puigcerdà, 1966) i Christina Stub (Copenhaguen, 1969) són autors d'una novel·la (Círculo Rojo, 2011) que té com a eix la desaparició d'un científic suec en un context significatiu: el compliment de les profecies maies. Es presenta a l'Abacus (15 de desembre, 7 de la tarda) i a la Casa de Cultura de Girona (16 de desembre, a dos quarts de vuit del vespre).

Els maies van preveure la crisi?

Depèn. Els maies van ser una cultura molt avançada. Hem viscut desastres naturals, estem en una crisi econòmica, financera, ecològica... En poc temps hi ha hagut canvis fins fa poc impensables. Són esdeveniments que coincideixen amb les profecies dels maies, que parlaven, per al 2012, d'una nova època.

Però no veig els governants fent massa cas de les prediccions.

No. Si en féssim molt de cas, tothom faria les maletes (riuen). Potencialment, els governants haurien d'estar molt preocupats. Les mesures anticrisi són pedaços, no hi ha un debat global.

Vengui'm la novel·la.

Malgrat tot, l'esperança. És un text positiu. Busquem despertar en cada lector una atracció cap a una cultura amb grans coneixements matemàtics i d'astronomia i que, alhora, desenvolupava la vessant espiritual.

Feu reflexionar...

Amb els personatges. Sobre com és ara la societat, citant filòsofs....

Els maies creien que estem governats pels astres?

Ells van estudiar-los molt com a mesura del temps i així marcaven els cicles i la consegüent predictibilitat. Però la visió del temps que tenien eren molt més àmplia. Van ser capaços de tenir una ment oberta i formular extrapolacions en relació a un univers que som tots.

El saber antic sembla excèntric!

Tenim la mania que, històricament, l'evolució és lineal. Hi ha un sentit de superioritat. En realitat, sembla ser que les civilitzacions antigues tenien més coneixements científics que la nostra, que encara ignorem. L'ortodòxia científica funciona desenvolupant un sentit, i queda fora tot el que no ho segueix. Per exemple, Newton té més obra no publicada que ja difosa. Ell diu que trobava l'espiritualitat darrere de cada gran descobriment de la ciència.

Expresseu una crítica social, esteu a favor de la sostenibilitat. Estem perdent el temps?

Mai. Però no hi ha massa crítica. És una opinió de moda però preval la comoditat. El llibre fa una proposta curiosa perquè és diferent.

La màgia de L'Albera...

Un territori energèticament i geomagnèticament potent. I això ho sabien els antics habitants. Una zona rica en dòlmens i menhirs. Molts d'aquests indrets tenen un punt de culte religiós.

I és protagonista a la trama.

Hi apareix, però és circumstancial. Hi ha un corrent de pensament que diu que els monuments funeraris antics tenien efecte d'"acupuntura" a la terra. Per fertilitzar-la. Hi ha un personatge real, de Vilamaniscle, que ho explica al llibre. L'Albera, àrida, és ara zona productora de vi i suro.