Rafael Balaguer, veí de Llagostera de 40 anys, és el president de l'Agrupació Astronòmica de Girona. L'entitat ha posat en marxa un observatori astronòmic al Centre Cultural Can Roig

de Llagostera.

Quin objectiu té l'observatori?

El primer és fer divulgació i docència: apropar l'astronomia al públic en general, tant a alumnes de col·legi a universitat com a qualsevol persona que senti inquietud cap aquesta ciència. Un altre objectiu és fer recerca: volem tirar endavant l'estudi dels asteroides i cossos potencialment perillosos per a la Terra. És molt important tenir controlats els asteroides que hi ha entre Mart i Júpiter perquè poden entrar en òrbites d'impacte amb el nostre planeta. Per tant, és molt important tenir-los controlats i preveure aquest possible impacte. Sembla de pel·lícula, però és un problema real: hi ha observatoris arreu del món que les 24 hores del dia estudien aquests cossos.

A la Terra, produïm moltíssims residus. També a l'espai exterior?

Sí, sí. Les deixalles dels humans són un problema greu. Provenen de les nostres naus, satèl·lits que queden en desús o obsolets, d'impactes d'asteroides, astronautes que en un passeig espacial se'ls escapa un tornavís o un cargol... tot això queda en òrbita i a una velocitat altíssima. A mesura que s'ha incrementat l'exploració humana a l'espai, les deixalles han augmentat exponencialment.

Els meteorits estan de moda lligats a la profecia maia de la fi del món. Com ho veu?

No crec que s'acabi el món el 21 de desembre de 2012. La profecia està mal interpretada: els maies no diuen que s'acaba el món, sinó que se'ls acaba el calendari: com nosaltres passem full el 31 de desembre i comencem un nou cicle, els maies girarien full i n'iniciarien un de nou que anomenen Baktun. El canvi en el temps l'associen a un canvi en la mentalitat humana.

El risc d'un meteorit impactant a la terra...

El dels maies no és un escenari plausible per a la fi del món. Sí que és un escenari plausible, i probable, l'impacte d'un meteorit: un asteroide d'uns 10 km de diàmetre ja causa una extinció global de la vida sobre la Terra. Sabem que un impacte es produirà, però la qüestió és saber quan, i ja hi ha observatoris que constanment rastregen el cel buscant aquests cossos. L'últim impacte important a la terra d'un asteroide va ser el 1908 a Sibèria: era un nucli de cometa de gel i pols i va causar una devastació similar a la ciutat de Londres. Estadísticament, un cos de fins a 100 metres de diàmetre cau sobre la Terra cada 100 anys. L'últim va ser el 1908, així que estem en aquest impàs. No causaria l'extinció de la humanitat ni de la vida a la Terra: si caigués a Girona, no en quedaria res. La fi de la civilització com la coneixem també es podria produir amb un gran augment de l'activitat solar: destruiria tots els sistemes elèctrics i electrònics del planeta. No moriríem directament però, si recordem el caos de la nevada (2010) amb uns dies sense llum, ara imaginem un període de recuperació que s'estima de cinc anys sense energia elèctrica. Va passar el 1859, però no sabem quan es repetirà.

El seu somni seria sortir a l'espai exterior?

Un dels somnis de qualsevol astrònom és veure la Terra des de fora. És una imatge que canvia la vida: tots els astronautes tornen canviats després d'haver vist el planeta des de fora.

De petit volia ser astronauta?

He, he, he. Jo deia maquinista de tren, però no sé per què. Des de petit sempre m'ha agradat l'astronomia, és una cosa que t'atrapa.

Les dones són de Venus i els homes, de Mart. Què té de realitat i què de mitologia?

És mitologia pura i dura perquè, precisament, Venus és un dels llocs més infernals del sistema solar: temperatura de 500 graus, pluja d'àcid sulfúric. És un infern absolut. Mart estava associat al déu de la guerra, la violència perquè té aquest color vermellós, rovellat i el veien així. En canvi Venus, com que està molt a prop i brilla moltíssim se li donava la idea de magnificència i brillantor, de bellesa. Però en realitat sabem que Venus és literalment l'indret del sistema solar més semblant a l'infern.