Si hagués de demanar un dels meus desitjos per aquest any seria que els horaris de trens de Barcelona a Figueres, via Flaçà, s'ampliessin més enllà de les nou del vespre. Que el recorregut es fes en menys d'una hora i que les freqüències, a l'anada i la tornada, fossin més. Si es fes això, no tindria cap inconvenient, ans el contrari, a anar a viure a la Bisbal. I com jo, sumem més, després de parlar amb gent que té horaris complicats.
Als països més civilitzats i ordenats que el nostre, el normal és facilitar el transport públic als seus habitants. Viure a una hora de la gran ciutat, on es treballa, és una de les situacions més normals. Cadascú tindrà les seves opcions, però es respira millor, es viu millor i es desconnecta més. El viatge en transport públic et permet dormir, llegir o treballar. Anar en autobús o metro, fins i tot cotxe, de casa a la feina al matí a Barcelona, em costa mitja hora de mitjana. No sé si l'arribada de l'alta velocitat i de la velocitat mitjana servirà per a alguna cosa dintre d'un any. Només espero que els nostres governants i que els gestors del sistema ferroviari pensin que la població demana respostes noves per problemes que mai s'han resolt.
Fa set anys, des que vaig tornar a viure a Catalunya, que insisteixo amb el mateix i encara no veig que s'hagi avançat gens. El transport públic, sobretot el ferroviari de mitjana distància, ha estat un dels grans oblidats. Hem fet grans obres i aeroports que quasi ningú utilitza i no ens hem preocupat del més senzill. Defensar un transport públic que afavoreixi el ciutadà no és ideologia, sino sentit comú. I sento haver fet servir la primera persona.
