Després d'un naufragi en aigües de Noruega el 1999 del qual va ser l'únic supervivent, Pepe (62 anys, de Cadis) va prometre a la verge del Carme que recorreria a peu tots els llocs sagrats del món. Ha trigat 9 anys a recòrrer uns 100.000 quilòmetres. Ha estat a Maçanet de la Selva de camí cap a Santiago, Fàtima, el Rocío i, per fi, Cadis.

Recorda com es va salvar del naufragi?

Vaig estar sobre dos cadàvers dels meus companys, a 300 quilómetres de la costa

Perdó?

Tal com ho sent. Vaig estar nou hores a sobre de dos cadàvers, que suraven perquè duien l'armilla salvavides. I sort que duia posat un vestit isotèrmic. Tot i així, després vaig haver de passar vuit mesos en una cambra hiperbàrica per recuperar-me i un parell d'anys a casa.

La Verge del Carme va tenir alguna cosa a veure en el seu rescat?

Només li diré una cosa: abans de perdre el coneixement vaig fer la promesa a la Verge que si em treia d'allà recorreria tots els llocs sants del món. I pocs minuts després ja estava fora de l'aigua. La Verge em va donar la vida.

I quan va poder, es va posar a complir la promesa.

He estat a Àsia, Amèrica del nord i del sud, l'Àfrica, Europa... I sense agafar mai un vaixell ni un avió, sempre a peu.

Va arribar a peu a Amèrica?

Doncs, sí senyor. Vaig creuar l'estret de Bering en un trineu, a l'hivern quan està glaçat. Molta gent no sap que es pot arribar a Amèrica a peu (riu).

A veure si Colom no seria el primer d'arribar-hi.

Res, els primers van ser els xinesos.

Després de recòrrer tants llocs sagrats: hi ha fe al món?

S'està perdent molt, més que la fe, la cultura de la fe catòlica. I això és perquè l'Església predica una cosa i després fa el que li dóna la gana. Miri'm a mi.

Ho estic fent.

M'he trobat més d'una vegada demanant al rector d'una església un entrepà i me l'han negat. No demano ni diners ni res, només menjar, per continuar el camí. En altres casos m'han fet fora de l'església, en veure'm amb una motxilla.

I la resta de la gent?

No només m'han donat menjar sinó que m'han convidat a dormir a casa seva, com aquí a Maçanet. Jo no faig mal a ningú, per això he sigut ben acollit a tot el món.

També als països islàmics, tot i ser un peregrí cristià?

Allà arribes a un poble, truques a una casa dient que ets pelegrí i sense preguntar-te res, ni com et dius, et donen menjar i llit. He descobert que la gent més pobra és la que més t'ofereix.

En aquests 10 anys han passat moltes coses, al món.

Han nascut els meus néts, una nena de cinc anys i un nen d'un. Encara no els he vist mai. La meva filla vol que ja torni a casa, però no per veure els néts, sinò perquè me n'ocupi jo d'ells (riu).

Un cop a Cadis, deixarà de viatjar?

No ho sé. Em penso que és més difícil aturar-se que començar un camí.