Entrevista de

Albert Soler

Girona

Pere Simon (Girona, 1985), del grup de recerca en Dret Constitucional de la UdG, rep avui el premi estatal Protecció de Dades 2011 per la seva tesina El régimen constitucional del derecho al olvido digital, sobre la protecció de dades i, sobretot, el dret que tenim a recuperar-les

Digitalment no es compleix allò que la distància és l'oblit?

Mmmm, no. La memòria digital contrasta dràsticament amb el que és la memòria humana, ja que Internet permet guardar milions de dades, sense oblit. Llavors, buscant a Google, per exemple, es pot saber tot del passat d'algú.

Tan reivindicar el dret a la memòria, ens havíem deixat el dret a l'oblit?

Uf, quines preguntes... Totes dues coses són compatibles, hem de tenir dret a recordar determinats fets, però a la vegada hem de tenir dret a esborrar coses que formen part de la nostra vida. Aquest equilibri a vegades és molt complicat.

Hi ha algú en algun lloc que ho sap tot de nosaltres?

És molt probable, sobre tot gràcies a les xarxes socials com Facebook, que ?guarden molta informació de qui en fa ús.

I això per quin motiu?

Es produeix una situació molt estranya: si algú es dóna de baixa d'aquesta xarxa social, al cap d'un any, si no s'hi ha tornat donar d'alta, Facebook retorna totes les dades. Però realment no es produeix una cancel·lació del compte, i Facebook conserva tota aquesta informació, quan hi ha gent que pot tenir molt d'interès a tenir el control de les seves dades.

Tots tenim un cadàver a l'armari?

He, he, és possible. Hi ha casos molt paradigmàtics, com el d'un director d'institut que va ser multat per orinar al carrer, llavors quan algú buscava el seu nom a Google, el primer resultat era aquella multa. Imagini el ressò que va tenir allò a l'institut (riu).

La legislació actual és obsoleta?

Totalment, la legislació europea data de 1995, i evidentment no preveia situacions creades per les xarxes socials. Ara s'està plantejat renovar-la.

Quan ho hagin fet ja haurà quedat obsoleta de nou?

(Riu) És molt probable. Tanmateix, la nova legislació vol que es puguin cancel·lar les dades, així com posar límit als buscadors.

El 72% dels europeus està preocupat per l'ús que es fa de les seves dades a la xarxa.

Però sovint és la mateixa gent que comparteix informació i imatges en xarxes socials -sobretot en el cas dels joves- cosa que a la llarga els pot perjudicar. Compartir el present de la vida privada pot acabar condicionant el futur.

I si algú el cap de setmana, sota els efectes de l'alcohol, penja fotos en actituds vergonyoses, i dilluns se'n penedeix i les vol retirar?

Les retirarà a la vista, però les continua tenint al seu poder la xarxa oficial. És així de bèstia. Hi hauria d'haver mecanismes per poder cancel·lar-les.

Així és la vida avui?

No sé si com a ciutadans estem preparats per viure en un món on res no s'oblida. Si som capaços de recordar-ho tot hauríem de ser-ho també de perdonar-ho tot. I això és difícil, quan el nostre passat es manté sempre present.