Abans que fóssim tan moderns, persones i animals convivien en una relació de dependència mútua, però amb les fronteres ben marcades: "els animals treballaven per als homes i els homes treballaven com animals", com defineix amb precisió el lema del Museu de la vida rural de l'Espluga de Francolí. Si algú tenia gos, era per servir-se'n, perquè li vigilés la hisenda. Si tenien gats, per controlar els rosegadors. Després les coses van anar canviant. Els homes es van apartar de la terra, es van amuntegar en ciutats i el bestiar que corria pels carrers enquitranats eren gats i gossos, rates i ratolins, pardals i coloms.

Però ens vam tornar rics i solitaris i ens vam començar a mirar el món d'una altra manera: els animals van entrar dins de casa, van començar a dormir als sofàs, menjant com reis i sense feina: es van convertir en "els millors amics" dels homes. En definitiva, van esdevenir mascotes. Diuen que la paraula mascota prové del francès mascotte, que alhora prové del provençal mascoto, que vindria a significar amulet, sortilegi... un derivat de masco que podríem traduir per bruixa.

Un veí del Vallès ha començat a criar unes gallines procedents de l'altra punta del món. Diu que son ideals per esdevenir mascotes. Són de la raça Serana, menudes i dòcils "galls i gallines verticals -explica el criador, mentre passa el dit per la carcanada de la bèstia tota estarrufada-. S'han arribat a pagar més de 12.000 euros per un exemplar". Durant aquest temps de crisi que ens porta d'una època a una altra època, això de les gallines verticals grinyola. No sembla que vinguin temps per passejar pels carrers acompanyats d'una gallina manyaga. Tot apunta que tornarem a omplir els terrats de colomars i gallinassa.