Professor de llengua catalana, Joan Puig és des de fa anys l'organitzador i ànima de la Mostra de Teatre de l'Ensenyament Públic Secundari de les comarques de Girona, que arriba a la XIX edició. Uns 45o alumnes i professors representaran des de demà fins divendres a Sant Feliu de Guíxols més d'una vintena d'obres

No deu ser vostè un actor frustrat?

Ui no, per fer d'actor no serveixo. L'última demostració va ser fa poc a La Planeta, que havíem de recitar un text. Els assajos van anar molt bé, però a l'hora de la veritat, més que d'amors -que d'això es tractava- vaig parlar de morts.

Tanmateix, el món del teatre i el de l'ensenyament tenen semblances?

Alguna semblança tenen, perquè a les aules hi ha moltes situacions que propicien que els professors haguem d'interpretar diferents papers.

Veient tant d'interès que desperta el teatre aquí, em pregunto si devia tenir raó Mourinho quan va dir que a Catalunya es fa teatre del bo.

Mourinho ens volia enredar. Darrerament un dels seus futbolistes n'ha fet un curs accelerat, de teatre.

Hi ha qui opina que menys teatre i tonteries, que el que han de fer els joves a l'institut és estudiar i punt

El que és primordial a les escoles i instituts són les classes, els continguts... L'aprenentatge, vaja. Ara bé, determinades activitats, com aquesta del teatre, els ajuden a desenvolupar-se.

Costa gaire engrescar tots aquests joves que altres preocupacions tenen, i no em refereixo a les lectives sinó a les hormonals?

Al contrari, trobo que no, que és molt fàcil engrescar-los en activitats teatrals. I particularment en aquesta, que acaba essent una mena de colònies i els dóna la possibilitat de confraternitzar amb alumnes d'altres instituts. Cosa que els és molt gratificant.

Ah, així les hormones també queden satisfetes.

He, he, com en qualsevol altra activitat similar, els professors no podem estar desperts les 24 hores del dia.

Es nota la crisi a l'hora d'aconseguir subvencions de l'administració?

Sí i no. Que les quantitats que aporten les administracions han anat minvant és innegable. Però del que es tracta és de quadrar els números, i de moment amb els ajuts que encara tenim, podem passar.

Li veu futur, per tant, a la mostra?

Té futur mentre hi continuï havent professors que hi aboquin moltes hores de manera desinteressada.

L'augment d'un 20% en la ràtio d'alumnes és perquè hi hagi més actors potencials a classe?

La situació de l'ensenyament és pitjor cada vegada. La majoria de mesures que es volen aplicar no ajudaran gens la tasca dels professors. I malgrat tot, mentre comptem amb el ?voluntarisme de la gent, ens en sortirem.

Parlem de teatre: l'ensenyament és una tragèdia grega o és teatre de l'absurd com el de Ionescu?

El món de l'ensenyament s'aboca cap a la tragicomèdia. Però pel tarannà de la que gent que hi treballa, estic segur que se'n sortirà. Malgrat tot i malgrat tothom.