Manuel Ramírez, economista i professor universitari, acaba de publicar "Camino al liderazgo. El regreso de Max", una faula sobre la transformació personal a partir d'un executiu (Max) que s'ha perdut a si mateix .

Si algú es forra amb la crisi són els que escriuen llibre d'autoajuda?

He, he, encara no sé com s'està venent el llibre. Però vaja,que la crisi és important és innegable.

No s'ha confós? Amb aquesta crisi més que de "El regreso de Max" he sentit a parlar del retorn de Marx.

No, no, jo parlo de Max. Em vaig inspirar en una novel·la de Mònica Fusté, El mejor año de tu vida, en la qual el nòvio de la protagonista es diu Max.

Anem cap a un món apocalíptic com el d'un altre Max: Mad Max?

No, crec que anem cap un món que ha de canviar i que ens farà canviat la nostra forma de viure. Ens haurem d'esforçar més, serà autènticament la cultura de l'esforç i de no viure per sobre de les nostres possibilitats.

Mmm, aquesta frase em sona....

És que fa uns anys va ser una bogeria, ara estem tornant a la raci0nalitat. Però no serà fàcil, és clar.

Què és VIURE, així, en majúscules?

Tenir clar el que vols aconseguir a la vida, i tenir clar també quins son els teus valors i els teus principis. Un cop es té clar, treballar fort per assolir-ho.

"Aquests són els meus principis, si no li agraden, en tinc uns altres", deia un altre Marx

Es tracta d'anar a dormir sabent que durant el dia has viscut intensament i conforme el que realment vols fer a la vida. Que si demà s'accabés el món, estiguessis orgullós del que hi has fet. Res d'estar en una feina simplement per un sou i per arribar a final de mes

Això el que pugui.

Evidentment, però el que de veritat preocupa a tothom és perdre's a si mateix.

Coneix molta gent que s'hagi perdut a si mateixa?

Malauradament sí, molta. Perquè en la societat actual sembla que la prioritat sigui pagar la hipoteca i arribar a final de mes, i això ens acaba arrossegant pel corrent. La majoria de gent no està fent allò que vol. Inclús en els estudis, molts joves acaben a la carrera que té més sortides o a la que els ha tocat per la nota de tall, i no a la que haurien volgut. Hem de recuperar allò que realment volem!

Ajuda gaire que des del Congrés se'ns cridi: "¡Que se jodan!"?

(Riu) Potser ens pot esperonar, però no és exactament la idea que tinc de motivació. Massa gent passa per la vida com si dugués els ulls tapats. Cal que la gent pensi què li agrada realment i dedicar-s'hi.

Però és que la cosa està molt malament, inclús exconsellers s'han de guanyar la vida passant tabac d'estranquis des d'Andorra...

Si, el problema és que als polítics els paguem molt poc.

Ho diu de debò?

Completament. I si pagues poc... et trobes el que et trobes

Doni'm un motiu per ser opimista, que no en trobo per més que busco.

Fins ara no estàvem tan bé com sembla. Hi havia gent que guanyava molts diners, però no estava bé. Ara tenim l'oportunitat de crear un nou model de vida, on tots hi guanyem.