Iqui diu jo, diu tu, nosaltres, tots. Fa quaranta anys, el Perich va popularitzar la llegenda: "Cuando el bosque se quema, algo suyo se quema, señor Conde". Era l'atac a la campanya oficial per a la prevenció d'incendis que pretenia conscienciar que la foresta era de tots, cosa de mal pair durant el tardofranquisme. Avui, la divisió entre propietaris i beneficiaris directes del bosc s'ha diluït fins a l'extrem que tots som corresponsables del seu manteniment. I si el nom de l'humorista Jaume Perich s'ha lligat durant uns anys a la vila de Llançà, on es convocava el premi internacional d'humor que duu el seu nom, ara ha germinat a la mateixa població una iniciativa que s'estendrà com una taca d'oli.
Un bomber del parc de Llançà ha engegat una nova campanya per evitar els incendis i ajudar els damnificats: "Jo també m'he cremat". Tan simple com estampar aquesta llegenda en una samarreta i vendre-la arreu per deu eurets. Tan simple com destinar tots els ?guanys, el 50 per cent per fer front a les persones necessitades que burxen l'Administració i les asseguradores per rebre indemnitzacions i cobrar les pòlisses, i l'altre 50, tan o més important, per potenciar l'explotació rural sostenible. Això és, promocionar el conreu, recuperar les feixes, mantenir els boscos nets, divulgar els productes de la terra que garanteixin la continuïtat d'aquestes explotacions, que siguin viables i donin feina i guanys... La filosofia, als antípodes del "tapaforats" "Un català, un arbre", s'adiu més amb una altra proclama: "Un català, una cabra". És l'activitat humana i animal, feta amb cura, la que manté el bosc viu i net. I tot comença comprant una samarreta...
