gaudir s'ha convertit en el leit-motiv de qualsevol activitat física. Ho han confessat les noies de natació sincronitzada un cop aconseguida la medalla de bronze per e?uips als Jocs Olímpics de Londres, dels quals cal remarcar que les dones han guanyat més medalles que els homes. Les nedadores van dir, entre rialles, que s'havien divertit sense donar importància a l'esforç invertit i als milers d'hores d'entrenament prèvies a la gesta. O sigui que l'argument per motivar el personal a treballar de valent és que s'ho passarà bé, tot i que costa d'imaginar la diversió a la cadena de producció d'una fàbrica de cotxes o a la recollida d'escombraries. Amb aquesta alegre recompensa, no entenc com s'han arribat a mobilitzar les masses pel treball amb missatges com "la satisfacció de la feina ben feta" o amb l'amenaça cristiana de "guanyaràs el pa amb la suor del teu front". No sorprèn, però, que l'esport hagi estat l'àmbit on abunden les declaracions que emfatitzen la sensació d'haver gaudit, tant des de la victòria com des de la derrota, perquè s'han batut rècords que requereixen un esforç sobrehumà incomprensible. Tot i que és visible que estan dotats d'unes qualitats físiques especials, sabem que a Phelps i Bolt, dos noms que han fet història a la cita olímpica, els motiva Coldplay i Bob Marley, i que els duen gairebé fins al punt de sortida de les seves proves. Lluny de fer un posat nerviós o inquiet, els seus rostres són riallers abans i després d'haver-se proclamat veritables fenòmens de la natació i de l'atletisme, respectivament. És probable que passi molt de temps fins que aparegui l'esportista que superi les seves marques, encara que si el secret rau en el factor diversió, no serà tan difícil aconseguir-ho. Això sí que és suar alegrement.
