Ja que el govern ha anunciat que el setembre vindrà carregat de sorpreses, em temo que no gaire agradables, haurem d'estar preparats. Sí, ja sé que l'agost és el mes de la desconnexió i del relax i que està mal vist fer qualsevol cosa que no sigui descansar o anar al xiringuito de torn. Durant molt de temps, la consigna vacacional ha estat la de no pensar per no interrompre el dolce far niente, però això ja ha passat a la història. Les rutines turístiques, com molts altres costums, han variat, s'han fet més intermitents i menys continuades i això ens dóna més temps per fer un cop d'ull al nostre voltant i rumiar una estona sobre allò que caldria que canviéssim del nostre dia a dia durant la resta de l'any. Aquest és un exercici que jo ja he estat fent un temps i, la veritat, veig amb claredat una colla de canvis que hauré d'incorporar. Per exemple, destinar més temps a cuidar-me, a fer esport i a buscar un espai personal, reservat forçosament, si s'escau, a l'agenda. És una promesa que em faig cada any però aquest cop crec positivament que ho aconseguiré. Una altra cosa és ser més insensible a les decepcions i a les petites frustracions inevitables en la convivència diària de la feina, si més no, de ser capaç de transformar-les en experiències enfortidores. I posats a confessar, el tercer propòsit, un objectiu senzill però repetidament fracassat, per això és especial: disposar d'un temps diari per a la lectura de tots els llibres que tinc apilats en diverses columnes segons tema i gènere.
Sé que hauré de ser molt disciplinada per assolir tots aquests reptes i, si vull entomar la tornada a la feina amb il·lusió, tal com deia aquell, no puc mirar enrere. Sort que, de tant que hi he pensat aquest agost, veig encara més clar que les fites es poden fer realitat.
