No és normal que un restaurant organitzi una festa per celebrar el canvi de carta. Ho fa avui a les 19h el Cúrcuma, de Laura Mas, en ple Barri Vell de Girona, que a més celebra el tercer aniversari i presenta altres novetats. Hi haurà música, fotografia i tastets.

La cúrcuma és una planta asiàtica, però a vostè no li veig gaire aspecte oriental, si em permet la confiança.

No, sóc nascuda a Barcelona. Però m'agradava el nom, i a més és una espècia important en la salsa curry, li dóna color. Nosaltres també volem donar color al Barri Vell.

Algunes cultures li atribueixen propietats màgiques. Quina és la màgia d'un restaurant amb el seu nom?

A banda de la decoració, que en ser el local un antic forn ja té certa màgia?

A banda.

Té uns raconets molt xulos. També pot tenir màgia el pou sec que hi ha a dins, que hem cobert amb un vidre. I espero que la nova carta ajudi també a què tothom ho trobi màgic.

A més d'un forn, el local havia acollit també un local independentista. En queda alguna cosa del seu esperit?

He, he, l'esperit independentista m'estan començant a fer-lo tenir amb determinades declaracions i decisions.

Va obrir fa tres anys, ja amb una crisi galopant: vostè no té por de res?

Déu n'hi do, les dificultats. A més, vaig tenir problemes d'obres i vam estar parats vuit mesos abans de poder obrir. I ara, doncs com tothom: mirar de sobreviure, que la cosa està fotuda per tots. La qüestió és pensar: endavant! I tirar endavant amb moltes ganes.

I ja està? No em digui que la solució a la crisi és així de senzilla.

A partir d'aquí van sortint les idees. Ara mateix farem plats més petitons i molt més econòmics. Tothom està fotut, si podem ajudar una mica, ho hem de fer. Ja és trist que hi hagi gent que s'ha de quedar a casa perquè no té diners per anar ni un dia a menjar a fora.

Això, si no ha d'anar buscant aliments pels contenidors.

Això em rebenta el cor. Com pot ser que avui en dia algú hagi de remenar escombraries per menjar? I després veus gent que es deixa menjar al plat.

Com a professional: és més important què mengem o amb qui mengem?

Mmmm, home, les dues coses. Està clar que el que mengem és important, perquè ens alimenta. Però amb qui mengem també ho és, perquè una mala companyia fa que es posi malament el menjar (riu).

És trist menjar sol?

No. Un pot estar degustant el plat, o llegint un llibre, o inclús mirant les musaranyes i no té per què ser res trist.

Ja no és dels torrats aquest carrer?

No, ja no se'n veuen.

Però té l'ajuntament a tocar: prefereix tenir a prop polítics o torrats?

Ha, ha, no busquem cap tipus determinat de client, ni discriminem per edat, per nivell adquisitiu ni per res.

Una curiositat: per què d'això en diuen Barri Vell si és ben nou?

Paradoxes. Igual que tenir-ho molt net i cuidadet però veure-hi bosses d'escombraries pels carrers perquè no hi ha contenidors.