Vint-i-tres anys presidint un club d'escacs, encara que sigui el d'un petit poble com Vilobí, permeten a Felip Masó parlar d'aquest joc amb certa autoritat. El seu club organitza avui el VI Torneig Poble de Vilobí, el més important de Catalunya pel que fa a partides semiràpides.

Dir-ne "joc", dels escacs, és injuriar-lo?

Tant com injuriar-lo, no, perquè efectivament és un joc. Ara bé, jo diria que és a la vegada joc i ciència. I fins i tot esport, encara que sigui un desgast diferent al dels altres esports, ja que no és físic.

Va dir Lord Byron que la vida és massa curta per dedicar-se als escacs.

És bastant possible. Tanmateix tothom dedica el seu temps a allò que li agrada. Jo, per exemple, les hores lliures les dedico als escacs.

Què té al cap mentre juga?

Jo sóc molt nerviós, durant una partida em puc arribar a aixecar deu vegades. Sóc tan nerviós que a vegades poso nerviós al rival. Em costa molt concentrar-me.

Què li han ensenyat els escacs?

Han intentat ensenyar-me a prendre'm les coses amb més tranquil·litat.

Un en pot extreure'n lliçons per a la vida?

I tant. Però com que jo sóc una persona sense gaires problemes tampoc no ho he necessitat gaire.

Enhorabona. A força d'intentar matar el rei un es torna republicà?

Mmmm... no. Això seria simplificar-ho. Com en tots els jocs hi ha un objectiu, i el jugador ha d'assolir-lo.

Va dir Korchnoi que no hi ha cap Gran Mestre normal, que l'única diferència entre ells és el tipus de bogeria.

He, he, no li faltava raó. Els jugadors de cert nivell fan coses una mica estranyes. I li parlo de nivell no professional, de federats que destaquen en els campionats que es fan per aquí. Imagini els Grans Mestres de nivell internacional...

Els escacs els tornen rars, o és que la gent rara té més facilitat per aquest joc?

Suposo que si hi dediques moltes hores et tornes una mica... diferent.

A la vida tenir una estratègia és tan important com al tauler?

Segur que sí. Sempre és millor estar preparat.

I sacrificar peces?

Evidenment que sí. En ocasions, si no sacrifiques alguna cosa, no hi ha manera de tirar endavant.

Passa només als escacs que les dames siguin tan perilloses i poderoses?

Ha, ha, això passa en tots els àmbits, en això sí que els escacs reflecteixen bé la vida real.

Per què no s'ensenyen els escacs a l'escola?

Perquè estem en un país on la cultura encara no ha entrat del tot. Professors titulats i preparats bé n'hi ha. Es fa només com a activitat en unes poques escoles.

Catalunya avança a pas de peó?

Jo crec que l'11 de setembre vam fer un salt de cavall. Vam fer un gran pas endavant.

I si ara els polítics s'enroquen?

Els polítics espanyols segueixen enrocats. Però els catalans sembla que han decidit desenrocar-se.