El fotògraf gironí Toni Vilches (1976) va presentar el llibre "Un any a La Bodega", el resultat de -en realitat- dos anys de treball en aquest establiment del Barri Vell de Girona, que ja li va servir, temps enrere, per fer-ne una exposició
"Un any a La Bodega", però van ser dos anys. Li sembla bé començar a mentir des del títol?
És que vaig considerar que amb un any no en tenia prou. Al títol diu "un any" perquè començo a fer fotos a l'estiu i acabo a l'estiu, amb tots els canvis que hi ha durant l'any.
No evia ser més aviat una excusa per sortir de vins cada dia?
No, perquè hi anava igual (riu). Abans de començar a fer les fotos ja freqüentava el local, perquè un bon amic té una botiga al costat. Va ser a força d'anar-hi que em vaig adonar que seria interessant fotografiar-ne l'ambient.
El vi sembra poesia en els cors, que deia Dante?
(Sorprès) Ostres! La veritat és que amb els vins sóc nefast. M'agradaria entendre-hi, però res.
Descriu amb imatges l'ambient de La Bodega. Descrigui'l ara amb paraules.
És una comunitat, això és el que la defineix millor. Una gent que fan servir l'excusa de fer una copa per trobar-se amb altra gent, coneguda o no coneguda. Un lloc de desconnexió, ni tan sols t'obliga ningú a prendre res.
Fotografia també les visites de la policia, segons tinc entès gens estranyes?
No, perquè els conflictes veïnals van sorgir després que jo acabés el treball i fes l'exposició. Potser hi va tenir a veure, perquè es va fer més conegut.
No se n'afartaven els clients, d'aquell pesat de la càmera de fotos?
Ni una sola vegada. La gent entenia molt bé el meu propòsit. Tant era que fossin clients habituals o turistes de passada, joves o vells. M'hi vaig sentir sempre molt a gust i molt lliure.
En un vaixell a la bodega hi ha la gent marginal. Era el cas?
Aquí no. Parli amb qui sigui de Girona, i tothom, almenys, hi ha passat una vegada. Hi he vist gent de tot tipus.
Les fotos són en blanc i negre perquè el vi també ho és?
No, és que trobo que el color m'hauria molestat per explicar el que volia explicar. Volia que es veiés allò essencial de la imatge, i el color ho hauria distorsionat. I sempre he sigut amant del blanc i negre.
Perdoni el tòpic: què ha volgut captar exactament?
Situacions. M'interessa mostrar a la gent la capacitat que té la fotografia de congelar un instant. O sigui, de congelar la memòria. Anem tan de pressa que sovint no ens adonem del que ens passa al voltant.
Aquesta obra defineix una mica el tipus de gent que hi ha al Barri Vell?
Més aviat reflecteix com havia sigut el Barri Vell. Jo hi havia viscut, i era un lloc de confluència, de vida al carrer. La darrera dècada això s'ha perdut. Potser l'èxit de La Bodega és recuperar-ho una mica. Girona s'està convertint en ciutat residencial, necessita tornar a la vida de carrer.
Qui ha matat el Barri Vell?
Una mica tots. A Girona ens hem acostumat a fer vida només a casa.
