Carlota Valls, pedagoga i professora de secundària, publica "Petons perduts", on amb il·lustracions d'Andrea Zayas tracta els petons des d'un punt de vista familiar i com a element social. Destina els guanys al Casal dels Infants, que treballa amb infants en situació de risc social
Segons Guy de Maupassant, un petó legal mai té tant valor com un de robat.
Bé, el conte es diu Petons Perduts, no pas legals ni robats. Ara bé, els millors petons són els sincers, els que es fan i es reben amb amor.
Al seu llibre hi ha nens que defineixen què és un petó. I per vostè què és?
Un acte de demostració d'amor cap a una altra persona. O almenys això hauria de ser, perquè massa sovint es converteix en un acte de compromís social.
Des de Judes tenen una mica de mala premsa, els petons?
He, he, sí és clar, és que tot depèn del'ús que se li doni. No tots els petons són iguals, hem de ser molt selectius a l'hora de fer petons, i de deixar que ens en facin.
Hi ha al món algun nen que no sàpiga què és un petó?
Sí, perquè hi ha cultures en què el petó no té la importància que té en la nostra. El petó és important però no ho és tot, sovint oblidem una mostra d'afecte molt important, que és la mirada. Jo penso que amb la mirada es poden fer molts petons.
Per això O.K. Bernhardt va dir: "No oblidis mai que el primer petó no es fa amb la boca sinó amb els ulls".
Exactament, és una gran veritat. Hauriem de rebre classes que ens fessin adonar de la importància de la mirada.
Quina diferència hi ha entre el petó dels pares i el dels avis?
En el petó dels avis no hi ha el deix de la responsabilitat d'educar, per tant és un petó més lliure. Els pares, conscients de la seva responsabilitat educativa, segurament es donen menys llibertat a l'hora de fer petons.
Ja d'adults, en els petons intervé la llengua. Es perd tendresa o se'n guanya?
Home, entre adults hi ha més tipus de petons, com els eròtics, els sexuals, etc. Però també n'hi ha de tendres. Tot depèn del sentit amb què es facin. I amb el que es reben.
Contra les retallades, petons?
(Pensa) Ai! Contra les retallades, petons i valor.
Serveixen d'alguna cosa?
Està clar que són una necessitat bàsica, imprescindible. I quan falten altres coses, els petons poden arribar a omplir determinats buits. Ara bé, evidentment no supleixen altres necessitats que malauradament estem patint.
Però els petons no alimenten.
Són aliment de l'esperit. No són suficients, és clar, però són fonamentals. Sobretot en els primers anys. Un nen que no rep els petons que necessita serà un adult insegur i amb problemes. I tenim estudis que ho demostren. L'amor és igual d'important que el menjar, per a un correcte desenvolupament.
Com pot algú maltractar un nen?
És fàcil d'entendre. L'adult que maltracta un infant és un adult amb problemes mentals. Així de senzill.
