Bons propòsits

 
Bons propòsits
Bons propòsits  

RAFAEL DE RIBOT els incicis són sempre temps d'esperances. Tot té aparença de possible. Passar el full del calendari i encetar un nou any està farcit de bons propòsits i ple de bones intencions. Cada un espera que el temps que ha de venir sigui millor que el que ha passat i comparteix amb els altres -almenys amb alguns dels altres- els millors desitjos de futur. Una de les cares més desagradables d'aquest temps d'incertesa és la que ens fa pensar que, per molt que hagis perdut pel camí, potser hagis de desitjar quedar-te com estàs ara. I és que l'esperança és motor d'il·lusió mentre que la resignació és una beguda que, si es beu en glops massa llargs, té un final de regust amargant. Entre els auguris de canvi de cicle, que han resultat fallits massa vegades, i el desànim que genera el catastrofisme que no porta enlloc, hi ha l'espai de la gestió de la quotidianitat. Són temps per als herois del dia a dia, per als que es lleven per tornar-hi a plantar cara. Els grans propòsits tenen una funció similar a les grans obres d'art: la seva contemplació ajuda a millorar l'esperit. Però són els petits propòsits el que resulten veritablement útils i transformadors. El més destacat d'aquest any que comença és que ningú no n'espera gaire res, col·lectivament parlant, mentre que tots, més o menys, el farcirem d'obectius concrets. La suma de la feina de cada un formarà part del destí de tots. El millor de cada un de nosaltres individualment i de tots plegats com a societat sorgeix en els moments de dificultat, com demostra la solidaritat de tanta gent cada dia, però ha de servir per superar-les. Els problemes puntuals requeirexen solucions concretes i no promeses vagues, ni que estiguin formulades amb bona intenció i carregades de bons propòsits.

Enllaços recomanats: Premis cinema