La cuina ha deixat de ser una feina rutinària i anònima de mestresses de casa per convertir-se en una activitat de prestigi en la qual destaquen, amb permís de Carme Ruscalleda, uns quants homes que rivalitzen per obtenir estrelles ?Michelin. Imagino que aquesta hegemonia masculina és la raó que ha elevat a la categoria d'art allò que sempre s'havia considerat tasca irrellevant i anodina. Les mans de la cuina eren mans gastades, envellides i resseques per les inclemències de comprar, cuinar i rentar plats. Els cuiners no fan res d'això: processen, innoven i les seves mans, manicurades, són impecables.

La gastronomia alimenta una indústria que, tot i la crisi, gaudeix de molt bona salut. Tant és així, que es configura com el dinamitzador de tots els elements que constitueixen una taula amb menjar. Les marques d'oli, formatge, marbres o electrodomèstics pugnen per tenir un espai a la publicitat en qualsevol de les cuines que apareixen a la graella televisiva. La cuina s'ha convertit en protagonista mediàtic fins al punt que en horari de màxima audiència estan triomfant les cuines brutes governades per individus amb problemes que aspiren a ser reeducats per un xef que actua més aviat de terapeuta, o millor dit, de coach.

Tanmateix, el fenomen ha arribat a les xarxes socials. Els blocs sobre receptes i consells culinaris es multipliquen i Youtube està farcit de vídeos que mostren el procés d'elaboració de plats. Quan la cuina es fusiona amb la moda es converteix en inspiració per a d'altres arts: un cava que es vesteix cada Nadal amb les creacions d'un dissenyador famós, joies en forma de pastissos o una col·lecció de sabates que deixarà una petjada gustosa sobre l'as?falt, inspirada per un famós cuiner.