Vivim en un país on la justicia funciona com li dóna la gana. Un dels grans reptes de les nostres administracions, mai completats, és canviar el sistema judicial perquè sigui molt més àgil i eficient. No pot ser que els casos tardin més de deu anys a sentenciar-se. Es crea una situació difícil per a les persones afectades -des de presumptes culpables que després són declarats innocents, però que ja han patit la persecució, fins als culpables de debò-. El cas Pallerols és un exemple del que no es pot fer mai. Ara acabem de saber que, efectivament, després de més de tretze anys, Unió es finançava il·legalment. Quan temps caldrà per saber si Convergència també ho feia a propòsit del cas Palau? Per quan se sentenciï, vés a saber on serà el senyor Fèlix Millet. El cas Pallerols pot acabar amb la carrera política de Josep Antoni Duran i Lleida, que l'any 2000 va dir que seria responsable del que hagués passat. L'any 2000! Si el cas s'hagués treballat amb la rapidesa esperada, qui sap si Duran ja hauria abandonat la política fa molts més anys. Ara, es demana la seva dimisió des de tot arreu (menys de CiU i del PSC -per ara-) i té lògica. Duran va posar la mà al foc i s'ha cremat. És el que passa quan hom creu cent per cent en els seus col·laboradors en comptes de dir: iniciaré una investigació interna per veure si alguna persona del partit ha comès delicte. I si l'ha comès, al carrer. Vivim en un món on les conexions polítiques i empresarials estan tan lligades que es fa difícil creure que la corrupció no escampi. La justícia no pot prendre-s'ho com si fos només un joc. Volem mans netes.
