Mentre el Parlament de Catalunya es dedica a aprovar una declaració de sobirania que no se sap gaire bé què vol dir ni a què ens portarà, si és que ens porta enlloc, a la ciutat suïssa de Davos es reuneixen algunes de les persones més influents del món per parlar d'on anem. És un acte que se celebra cada any i on les reunions privades, com passa en la majoria de les cimeres, són més importants que els actes públics. S'ha instal·lat a Davos l'opinió que el pitjor ha passat, però que no cal despistar-se. Encara que el món en el seu conjunt seguirà creixent vora del 4%, llocs com Europa patiran un any més. S'ha salvat l'euro, efectivament, però ara toca una fita igualment complicada: començar a cercar mesures per créixer i crear feina. Sobretot, a la perifèria d'Europa. Existeix la seguretat de que els deures imposats a Grècia, Portugal, Itàlia, Irlanda i Espanya, començaran -en més o menor mesura- a tenir resultats. I ja ho estan beneint els mercats financers. Les accions pugen i els estats col·loquen deute a millor preu. Recordo que els mercats anticipen l'economia real. Per això, hem de mirar el futur amb una mica més d'optimisme malgrat que les perspectives de creació de treball aquest any a Espanya siguin molt discretes. En tot això, hi ha un problema cabdal que sol passar desapercebut: els grans blocs econòmics volen mantenir depreciades les seves divises per afavorir l'exportació. És una competència en què uns guanyen més que altres i Europa està portant les de perdre perquè l'euro s'està enfortint massa en el mercat de les divises. Buscar solucions a les ?guerres de divises ha estat clau en la història propera. Ho tornarà a ser.
