Hi ha productes d'Internet que gairebé ningú havia estat prou visionari de pronosticar-ne el creixement exponencial, com són les xarxes socials, Facebook o Twitter. L'èxit multiplicador d'aquests entorns s'explica en aquesta necessitat humana de comunicar-se i compartir experiències. Una troballa similar acaba de passar famb la figura virtual anomenada informer. Aquest és un fenomen que posa de manifest com una idea nascuda d'una conversa entre una colla d'estudiants de la UAB, és capaç de propagar-se amb tal velocitat que l'èxit els ha agafat desprevinguts. L'invent consisteix a crear un perfil a Facebook que permet l'usuari que ho desitja contactar amb un altre de forma anònima. Fins aquí, tot semblava ser un aplicatiu més dels molts que s'arriben a dissenyar al cap del mes. Però en només una setmana, l'Informer ha aconseguit 11.000 seguidors i la xarxa s'ha omplert de rèpliques que reprodueixen el model original en col·lectius diferents. A partir del segon dia s'han anat creant Informers paral·lels en d'altres universitats i ja estan actius informers dels Transports Metropolitans de Barcelona, de ciutats, de discoteques o de biblioteques.
L'experiència viral és aclaparadora, d'una magnitud que encara és massa aviat per digerir i valorar , sobretot perquè a la pàgina hi predominen els missatges provocadors de tipus sexual o difamadors. Que?da clar que l'anonimat dels emissors dels missatges acaba essent la coartada perfecta per a aquells que gaudeixen amb els secrets i les tafaneries: és l'art del safareig virtual, que empara totes aquelles actituds que fan del rumor i de la calúmnia una activitat comunicativa habitual. I el que és pitjor, sota l'embolcall de la pseudoinformació, els informers són el recipient ideal per a opinions maldients amb total impunitat.
