L'oci és una de les conquestes més preuades de la societat benestant, que se situa en nivell de superioritat per sobre de l'estat del benestar tot i que de vegades es vol confondre una cosa amb l'altra. Una gran part dels privilegiats que han aconseguit acumular temps d'oci l'inverteixen a practicar diferents activitats esportives. L'esport s'ha convertit en un símbol d'estatus per als que es poden ocupar principalment de si mateixos. La relació entre esport i salut ha passat a convertir-se en una associació entre esport i benestar. Res més lluny d'aquesta imatge glamurosa la que es va produir durant l'inici del judici de l'anomenada "Operació Port" contra una xarxa organitzada de dopatge. Ahir va declarar davant el tribunal el metge Eufemiano Fuentes, que es va defensar afirmant que en tots els casos d'esportistes al seu càrrec, ciclistes, futbolistes, tenistes o boxejadors, ell només s'encarregava de vetllar per la seva salut. Precisament se l'acusa de posar en perill la salut dels seus pacients, potser amb el seu consentiment i fins i tot amb la seva complicitat, però això en cap cas l'eximiria de la seva responsabilitat professional. I a més a més se l'acusa de saltar-se les regles i d'utilitzar sistemes il·legítims per aconseguir els propis objectius i guanyar. L'èxit és una justificació efímera, tal com ha demostrat el cas de Lance Armstrong. Però això no només passa en l'àmbit de l'esport. Hi ha valors que són necessaris per si mateixos i no d'una forma instrumental. I això serveix per quan parlem de la bona salut de totes i cada una de les parts del sistema i de la seva globalitat. No ens podem posar el parany a nosaltres mateixos de deixar-nos enlluernar per models que tenen els peus de fang. I això en tots els àmbits.
