El Govern espanyol vol canviar les normes hipotecàries. En els anys feliços es demanaven i acceptaven hipoteques amb una absoluta irresponsabilitat. Què fácil dir-ho ara, oi? Caixes i bancs rivalitzaven per donar hipoteques a llarg termini, fins a 50 anys algunes, i amb un capital que, de vegades, sobrepassava el 100%. No es tenia en compte què podria passar si pujaven els interessos i tot apuntava que els ingressos de l'hipotecat pujarien per sempre més.
Com que tot el sistema va fallar, es vol rectificar. Com? Intervenint el mercat hipotecari i posant límits. Tots sabem que les hipoteques es defineixen per tres riscos: la situación laboral de l'hipotecat, com afectarà una pujada futura dels interessos i si serà capaç de pagar a partir de la jubilació. Hi ha gent, molta, que té firmades hipoteques a trenta anys que seguirà pagant quans els seus ingressos minvaran després de jubilar-se. Com se les arreglarà? No ho sabem.
Als països en els quals, com Alemanya, la meitat de les famílies viuen de lloguer, hipotecar-se no és gens fàcil. S'ha d'haver estalviat molt abans per poder comprar un habitatge. Per això hi ha lleis que poden ser benvingudes aquí. Per exemple: limitar les hipoteques a 30 anys o a 25; que no cobreixin més del 80% del preu de l'habitatge i que el pagament no representi més d'una quarta part dels ingresos bruts anuals d'una família.
Quina serà la complicació de la nova llei? Molt poques famílies tindran l'estalvi necessari per fer front a les despeses inicials, a menys, és clar, que el preu de l'habitatge, per la caiguda de la demanda, segueixi caient fins permetre fer entrades al comptat. Passarem d'un extrem a l'altre.
