El descens del nombre de persones registrades als serveis d'ocupació que es va fer públic ahir és previsible en el punt àlgid de la preparació de la temporada turística. Però, per previsibles, no són menys importants. D'una banda són dades rècord en un mes de juny i d'una altra demostren que el context negatiu no ha aturat l'impuls d'un dels nostres motors econòmics: el turisme. Però tot i que el sector serveis en general, i el sector turístic en particular, són els que han creat més ocupació, també ho han fet la construcció i la indústria, i només s'ha incrementat el nombre de persones que busquen feina en el sector primari. Prenent una certa distància i aplicant a les dades una visió més àmplia, cal posar en valor el fet que és el quart mes consecutiu en què baixa l'atur. Això significa també que un bon grapat de treballadors no només tindran feina i cobraran un sou, sinó que generaran el dret de cobrar una prestació per desocupació en el cas que perdin aquesta ocupació i no en trobin una altra. També es va fer pública ahir una dada que sol venir de la mà de la de l'atur, i és que han pujat també per quart mes consecutiu els cotitzants a la seguretat social, la qual cosa fa possible que el sistema obtingui els ingressos necessaris per fer front a aquestes prestacions. Després de sis anys d'un cicle negatiu que no es va poder preveure ni tan llarg ni tan profund ningú s'atreveix a parlar ja ni de brots verds ni de llums al final de túnel. L'atur continua sent el gran problema perquè la seva dimensió va més enllà de l'economia, però el fet que estiguem lluny de solucionar-lo no ens ha d'impedir valorar aquestes dades com una bona notícia.