Ben cert que no te'n trobes a cada cantonada, però aquest no hauria de ser l'argument principal per evitar-ne la prohibició. Tampoc abundaven les curses de braus, i vam estar d'acord a proscriure-les per una qüestió de principis i de respecte als animals.

Al costat dels crítics amb els poc partidaris d'abordar aquesta legislació per motius de quantitat, n'hi ha uns altres de pitjors: aquells que apel·len a una pretesa llibertat religiosa; i encara més, a la llibertat de la dona d'abillar-se com vulgui... A veure si ens entenem: ni tradició ni creença. El burka no és cultura, és sepultura, anorreament de la identitat, la dona com a no persona, la dignitat reduïda a zero.

Però en aquest país de relativistes i llepafils som especialistes a l'hora de d'afrontar les qüestions més espinoses anant a buscar qualsevol pretext políticament correcte. I ja ens tens prohibint aquesta vestimenta per motius de seguretat! Potser sí és l'escletxa legal per evitar les falòrnies dels bonistes, però per què costa tant dir les coses pel seu nom?

Per què tants miraments a l'hora d'assegurar que cap nena no serà víctima d'aquest esclavisme exhibicionista? El burka no és estètica, és submissió. És una presó mòbil i transportable. I rere els barrots de roba, sempre hi ha un carceller mascle -o un aplec de babaus. No s'hi val a brandar la lliure elecció. Torturar o flagelar-se no és una juguesca innocent. Tots aquests que se l'agafen amb paper de fumar, per què no proven de posar-se'n un de per vida? A vegades, l'excusa del multiculturalisme és una trampa per amagar autèntics delictes, atemptats contra els drets humans.