El dilluns a la nit, sopant a l'infern (per la calor) madrileny, un amic de tota la vida ens va fer riure a tots -érem una dotzena de persones- dient que "si el PP presenta Floquet de Neu com a candidat a president, també guanyarà". Aquest amic, hereu d'una empresa familiar del sector educatiu, creu amb raó que en el país de la picaresca mai passa res. Que la majoria dels ciutadans són com plastilina respecte als casos de corrupció per una raó molt senzilla: quan poden, també paguen sense IVA. Ja sigui al lampista que ve a casa o en comprar al mercat. Assumeixen que la corrupción en majúscules forma part de l'ens polític. I que ja saben que es posa mà a la caixa. Els importa? Mentre la gestió sigui bona, ben poc, a menys que l'escàndol sigui impossible de suportar. Felipe González no va perdre les eleccions de 1996 pels casos de corrupció -tampoc pel GAL-, sinó per l'economia. Ningú valorarà la gestió d'Artur Mas pel cas Palau-Millet o de Rajoy pel que pugui sortir de totes l'escombraries de Luis Bárcenas. Perdran les eleccions per unes altres raons. Si l'economia espanyola es recupera d'ençà al 2015, es creen llocs de treball, la borsa puja i les inversions es multipliquen, els electors aplaudiran Rajoy que dirà allò que ja li diu ara a José María Aznar: "les avaluacions es fan al final del període, no al principi". Ara bé, si l'economia segueix com ara, preparem-nos. Per començar, la guerra civil dins del PP serà tan cruel que obligaran Rajoy a deixar pas a un altre, potser un floquet de neu, per salvar els mobles. I amb l'oposició que hi ha, no m'estranyaria que guanyés. Però encara queda temps. No ens precipitem.
