EL GÜELL, UN RIU SOFERT

01.08.2013 | 00:00
EL GÜELL, UN RIU SOFERT
EL GÜELL, UN RIU SOFERT

Pocs rius com el Güell són tan obedients a les normes geogràfiques traçades en el seu moment per Pau Vila. Neix i mor a la comarca del Gironès, sense fer marrades ni excursions a altres indrets i sense rebre ajuda de cabals forans.
El Güell és el producte de la suma del torrent de Can Garrofa, que brolla de les càlides entranyes de l'antic volcà de la Crosa i del rec de Can Gibert, ja a les portes de la ciutat de Girona. També s'hi sumen altres rierols i torrenteres, d'aigües suaus i encalmades, acostumades a la placidesa planimètrica de la plana i als arbres domesticats i caducifolis.
D'Aiguaviva passa a Vilablareix, regant els camps del Perelló i passant de puntetes sota l'asfalt de l'autopista. A mesura que s'acosta a la ciutat comença a perdre el seu aire virginal, queda canalitzat com una mena de claveguera al seu pas pel Bell-lloc del Pla, que per l'origen etimològic hem de pensar que algun dia fou el que declara. Després torna a sorgir a la llum del dia, passant entre els edificis de Can Gibert i el grup de cases de Sant Narcís. Allà on una vegada hi hagué un pont medieval, ara s'hi recargola una rotonda i després, ja completament canalitzat, baixa fins a desembocar a Fontajau. Girona queda a mà dreta, lluny dels perills d'inundació.
La que fou ciutat dels quatre rius, ara només en pot lluir tres i mig, perquè el Güell ja no desemboca a ?l'Onyar, sinó al Ter. Es barreja amb les aigües més frondoses que vénen de Salt, de Bescanó i d'Anglès. Bondadós i sofert, accepta el seu exili i passa discretament pel costat de la Devesa amb ànim de no fer soroll.

Enllaços recomanats: Premis cinema