Un deure inexcusable

08.01.2014 | 07:46
Un deure inexcusable
Un deure inexcusable

Per segon cop el jutge José Castro ha decidit imputar la infanta Cristina de Borbó per un presumpte delicte fiscal i de blanqueig de diners. A la interlocutòria el jutge que instrueix el cas Noos afirma que aquesta imputació era un "acte obligat" i "un deure inexcusable" pels indicis fonamentats de culpabilitat ja que, segons afirma, difícilment Iñaki Urdangarin hauria pogut defraudar hisenda sense el coneixement i l'aquiescència de la seva dona tot i que aquesta "de cara a tercers" mantingués "una actitud pròpia de qui mira a un altre costat". Segurament moltes persones han aplaudit el que consideren una actitud valenta del jutge tot i les reticències de la fiscalia i de l'Audiència de Palma, que recordem que ja va desimputar la infanta una vegada per falta de proves. També hi haurà qui cregui que el magistrat es continua basant en suposicions que, possiblement, no faria en el cas que es jutgés l'actuació d'una altra parella. Estem segurs que tots els matrimonis comparteixen tota la informació de la seva activitat econòmica, ja sigui plegats o per separat? Sigui com sigui resulta evident que la filla del Rei d'Espanya no s'hauria d'haver posat en situació de generar dubtes sobre l'exemplaritat de la seva actucació. Aquest sí que és el seu deure inexcusable. Si la monarquia pretén continuar jugant un paper, gran o petit, ho ha de fer amb accions que la represtigiïn. Només ens adonem de la importància i la necessitat de la credibilitat quan ens fa falta i això acostuma a coincidir amb situacions de conflicte o de crisi. No n'hi ha prou de fer discursos.

Enllaços recomanats: Premis cinema