Aquesta setmana ha mort Blas Piñar. Aquest home s'ha cruspit pràcticament un segle. Reconec que ja fa molts d'anys que el donava per mort. I és que ens pensem que el temps passa i potser no passa tant com voldríem o com creiem que passa. Recorden aquell famós microconte de Monterroso? Deia que: quan es va llevar, el dinosaure encara hi era. Queden, efectivament, molts de dinosaures. L'argumentari filibuster del partit que governa l'Estat, n'és un. El PP ha trobat un nou argument a favor de la llei que ell mateix ha fet i que -de facto- prohibeix l'avortament en aquest país. Fabulen: "l'augment de població que se'n derivarà (sic) farà créixer l'economia". No és l'únic argument ditiràmbic que hem sentit aquesta setmana. N'hi ha molts més. Per exemple: les balances fiscals. Ja intuíem que les maquillarien. Si alguna cosa han demostrat els consecutius governs del PP és la seva addicció a la fantasia o la voluntat manifesta d'engany. Si enfiléssim les mentides no acabaríem mai. Doncs com que les balances no quadren ni pintades a l'oli amb el que ells ens volen fer creure, ara s'inventen un nou sistema de càlcul. I amb un argument ben científic: "Ya sabemos que la balanzas fiscales lejos de racionalizar el debate lo que han llevado es a un enfrentamiento", deia Montoro. Friso per conèixer el nou sistema. Encara arribaran a la conclusió que no som prou "solidaris".

Si tot això els sembla molt, pensin que hi ha qui creu el contrari. Mayor Oreja, Vidal-Quadras i Aznar ja se'n desmarquen. Consideren que al PP són uns tebis i qui sap si el que volen és ressuscitar l'esperit de Blas Piñar, ara que ja no hi és. Monterroso tenia raó, molta. Si no hi posem remei, el dinosaure sempre serà aquí.