Les xifres que es remenen al món del futbol s'escapen de qualsevol anàlisi que es faci des del seny. Acceptem que sigui un espectacle de masses que desperta emocions amb un efecte catàrtic i terapèutic com cap altre esdeveniment col·lectiu. Però continua essent un misteri que hom toleri amb normalitat que un personatge amb greus problemes de comunicació percebi 20 milions d'euros per temporada i que un altre, que pateix una clara síndrome narcisista, rebi una nòmina de 17 milions. El futbol és un negoci amb tracte de privilegi fiscal i penal perquè se sap que els clubs acumulen deutes desorbitats i es financen gràcies a patrocinadors que paguen fortunes en un marc de crisi mundial, o amb l'ajuda d'inversors multimilionaris exsoviètics o àrabs, el capital dels quals és de dubtosa procedència. En aquest context, no ens ha d'estranyar que el Mundial de futbol del Brasil estigui marcat per les controvèrsies i, fins i tot, per les accions violentes d'una societat cansada de patir desigualtats. És una provocació que s'hagin destinat pressupostos multimilionaris a construir estadis arreu del país, en una exhibició de fals progrés. Circula la xifra obscena de 14.000 milions de dòlars, el cost del mundial del Brasil, dels quals el president d'una organització opaca com és la FIFA s'endu un bon pessic. A més, el mundial promou l'oportunitat del negoci de les apostes, que han proliferat sobretot a Internet. Aquestes dades són només pinzellades de la realitat. Oficialment el futbol va néixer al 1863 a Anglaterra, ara és una màquina ingent de fer diners que ven passions als seguidors d'aquest esport que paguen i fan el que calgui per veure'l.
