Com més alts són els obstacles que hem de superar a curt termini més difícil, i més arriscat, és mirar més enllà dels reptes immediats. Les xifres oficials recullen que 3.367 persones més s'han apuntat a les llistes del Servei d'Ocupació de Catalunya a Girona, i que en total sumen ja 55.030 les que busquen feina a través del servei. De poc els serveix a cada un d'ells que els experts destaquin que la comparació interanual no sigui tan dolenta. L'únic que els podria donar una certa esperança és la possibilitat que la situació millori en el mercat de treball. Tampoc les previsions de la Comissió Europea no conviden a l'optimisme. Brussel·les reconeix la desceleració del conjunt de la zona euro i també d'Espanya, tot i que descarta que s'entri en una tercera recessió. En aquest context no s'hi valen les receptes de sempre. Els empresaris han donat la seva fórmula i han explicat que la lluita contra l'economia submergida, fent aflorar les situacions irregulars, situaria el nivell d'atur en un 14%, homologable al de la resta de la zona euro. És un pas endavant que els contractadors no insisteixin en la temporalitat de la contractació ni en mantenir la competitivitat sobre sous tan baixos que acaben sent la causa principal de l'esfondrament del mercat interior. Però cal anar més enllà i fer el que calgui per retornar al treball la seva dimensió de valor social i de realització personal. Podríem començar per recuperar la mà d'obra d'allà on s'ha anat eliminant els darrers temps, sense advertir que el temps d'oci que ?guanyàvem creixia posant en risc la pròpia ocupabilitat. Si hem creat un sistema que s'ha acabat girant contra nosaltres, canviem-lo.
