Amarcord és una expressió que prové de l'emilià-romanyol, una llengua parlada encara a la regió de Rímini, a la costa adriàtica italiana. "A m'arcord" vol dir literalment "Jo recordo" i ha derivat cap un neologisme que en italià pren el significat d'evocació en clau nostàlgica. Podem dir que tenim un amarcord, per exemple, quan recordem una vella cançó o una pel·lícula.

Amarcord fou precisament el títol que donà Federico Fellini a una de les seves obres magistrals, en la qual va abocar records onírics de la seva infantesa, al borgo de Rímini, barri de San Giuliano, en un espai de temps limitat entre la primavera de 1932 i la primavera de 1933.

El film és un reguitzell d'escenes que alguns recordem amb devoció, perquè probablement són també records compartits amb molta altra gent de generacions i indrets diversos.

Aquella Rímini dels anys trenta, passada pel sedàs del somnis de Fellini, podria ser també la Badalona dels anys quaranta, o la Tarragona dels cinquanta, o algun barri de Girona als anys seixanta.

Aquelles tardes de desembre a l'escola, entre el brunzit llunyà de la veu del professor i la humitat regalimant per les finestres, i aquella neu que queia constantment damunt dels nostres records, han impregnat per sempre la memòria. Paisatges habitats per personatges que el pas del temps ens fa entranyables i que es confonen eternament entre la realitat i el somni.

Jo recordo, tu recordes, nosaltres recordem i, en el record, hi construïm una altra realitat tangible i perdurable. Amarcord...