Al segle XV s'havien unificat les corones, no els regnes; un rei per a tots, mai un mateix govern, i mai de la vida sota el jou de Castella. Aquest era l'acord". Els sona aquesta frase? L'han llegida? Potser fins i tot l'han subratllada. Si fem cas de les estadístiques d'Amazon, la frase, que pertany al llibre Victus, de Sánchez Piñol, és la més subratllada de totes a les tauletes dels lectors aquest any 2014.
Segurament aquesta informació en si no té cap interès, com tampoc no en deu tenir saber quina ciutat catalana compra més novel·la romàntica o quina prefereix la novel·la negra, el que sí que en té, en canvi, és tota la informació que regalem, sovint sense adonar-nos, a empreses amb les quals no tenim cap relació, ni hem signat cap contracte. Si alguna cosa s'ha capgirat és, sens dubte, el sentit de la privacitat. La virtualitat l'ha dinamitat. La publicitat ha arribat a graus de refistolament considerable. Si ara busquen a Google un model de cotxe, cada cop que obrin un diari virtual o que entrin a les xarxes, rebran una allau d'anuncis de cotxes. Però no es tracta només que ens vulguin vendre coses. Som tan presentistes que no pensem en les conseqüències de tot el que mostrem.
I és que ens hem anat tornant uns inconscients. Escarxofats, ens pensem que sempre tot serà així, una mena de democràcia on segons quines coses no poden passar. Santa ingenuïtat! I això en un Estat que acaba d'aprovar una nova llei de seguretat ciutadana que preveu multes de 30.000 € per retratar un antidisturbis colpejant manifestants o per impedir un desnonament. Fins i tot un gat casolà sobrealimentat es mou pel món amb més cautela que nosaltres.
