L'enquesta publicada diumenge a El País confirma la baixada als inferns del PSOE mentre que Podem se situa com la segona força política, tot i que ha perdut segui?dors respecte al gener. En aquest panorama previsible veiem que el discurs de Podem de Pablo Iglesias recull consignes que definien normalment les socialdemocràcies europees. Lemes com "recuperem l'estat del benestar, la llibertat d'expressió i contra la reforma laboral que retalla drets fonamentals dels treballadors" havien estat patrimoni intransferible de la ideologia de la socialdemocràcia. La socialdemocràcia està en crisi perquè no ha sabut canviar el seu contingut, el relat, i no ha previst instruments nous per mantenir el seu poder de convocatòria. Els va?lors que li eren propis han canviat de mans, a moviments que han sabut recollir el testimoni veient com la socialdemocràcia mostrava incapa?citat d'evolucionar per adaptar-se a una nova realitat, molt diferent de quan va ser creada a finals del segle XIX en plena eclosió de la societat industrial. El paradigma actual, la societat del coneixement, dirigida per una economia basada en el capital financer globalitzat, necessita altres estratègies de mobilització, basades en la sensibilització i la crida a les persones amb un missatge clar i arrelat en la realitat. Mentre que els dos grans partits estan més preocupats per temes interns com els membres de les llistes electorals o en com esquivar els casos de corrupció, Podem, Ciutadans o l'Assemblea Nacio?nal Catalana donen mostres d'un gran poder d'atracció per dur la gent al carrer, pronunciant arguments i despertant emocions.
