Dissabte, Copenhaguen es va unir a la que comença a ser una llarga llista de ciutats escenari d'un atemptat gihadista. L'objectiu era el caricaturista suec Lars Vilks, que va sobreviure a l'acció terrorista que va provocar la mort a dues persones que assistien a un debat sobre la llibertat d'expressió i la blasfèmia. L'agressió es va produir tot just un mes després de la matança a la redacció parisenca del setmanari satíric Charlie Hebdo, on van morir dotze persones i que va provocar una profunda commoció a tot el món i un corrent general de suport a la feina de les víctimes. Com a conseqüència d'aquests fets França ha viscut un debat públic sobre els límits de la llibertat d'expressió. Existeixen aquest límits? Afirmar-ho és avui posar-se en risc de ser considerat còmplice intel·lectual dels terroristes o, com a mínim, culpable de donar-los una cobertura moral. Els que es dediquen a la informació saben que més enllà de la discussió teòrica hi ha una legislació que estableix una línia vermella que no es pot travessar i que protegeix de les injúries que puguin afectar l'honor o la pròpia imatge. És el mateix una imatge que una paraula? Queden al marge les caricatures d'aquestes limitacions? Lars Vilks ha reiterat després de l'atemptat que les seves il·lustracions no pretenen ofendre el profeta i que l'únic que ha mirat de fer amb els seus dibuixos és subratllar que l'art ha de ser lliure. Les societats avançades miren de gestionar els conflictes que es puguin derivar de l'exercici dels drets individuals i, conscients que no sempre es poden evitar, estableixen maneres enraonades de resoldre'ls. El fonamentalisme no és una ideologia, és una actitud que massa sovint comparteixen fins i tot els que pensen diferent.
