Els llibres d'autoajuda tenen un referent en Baltasar Gracián, un autor del segle XVII que escrivia manuals didàctics sobre la bona conducta. Un dels seus títols més actuals és L'art de la prudència, on destaca la importància de ser prudent per arribar a ser respectat i confiable. Tot el contrari de la conducta manifestament imprudent i ostensible de Luis Bárcenas, extresorer del PP; un personatge que mostra una actitud constant de desafiament als seus i a gairebé tothom, poder judicial inclòs. Va sortir de la presó el 22 de gener després d'un any i mig engarjolat i no només no s'ha rehabilitat sinó que aquestes setmanes ha esbombat perles mortíferes contra el partit que el va enriquir. Gracián deia que la persona intel·ligent practica la discreció i rebutja l'ostentació del petulant que ataca els altres amb les armes de la prepotència. Quan prenem consciència que aquest personatge és un delinqüent que té obertes causes judicials de gran repercussió com la Gürtel (tot apunta que va engrossir el seu patrimoni amb diners il·legals) és intolerable que se'n vagi a esquiar quinze dies en condicions de superluxe i que ho faci públic i amb total impunitat. Immediatament ens embarga una sensació espantosa que algú ens està prenent el pèl, el jutge, el PP, ell mateix, o tots plegats, però els efectes socials de tanta imprudència repercutiran sobre les urnes. De ben segur que a Bárcenas li importa un borrall ser un exemple d'immoralitat segons Aristòtil, el filòsof que situa la virtut de la prudència al centre de la resta de les virtuts positives fins l'extrem que l'home prudent pot ser anomenat bo èticament. Patètic.