Amb les calorades primerenques d'estiu arriben també al nostre país les primeres olors, efluvis que recordem des de la infància i que haurem de suportar durant tot l'estiu que s'apropa.

És una barreja inconstant però recognoscible. Olor de fruita que acaba madurant eternament dins dels cubells de les escombraries, flaire de socarrim de les barbacoes, i també, a ciutat, rastres de suor que floten entre la gent que espera en un pas de vianants, sentor d'asfalt calent entre les rodes dels automòbils i un flat allargassat d'aire resclosit que sorgeix constantment de les ?entra?nyes més profundes de la terra.

Sembla com si el paisatge es comencés a dissoldre sense remei, enfangat en una calitja perenne i grapejat per unes mans brutes i greixoses. L'horitzó es comença a fondre enmig de tota una gradació de grisos i ocres, i el vent, quan bufa, només ens porta les olors que sorgeixen de les xemeneies de les fàbriques.

Potser només a primera hora, quan el sol retalla la silueta sinuosa del paisatge, encara podem gaudir de moments de treva, les olors encara dormen tranquil·lament en els seus caus i les partícules de pols descansen tot esperant el tràfec humà que les despertarà durant la jornada.

Com tot en aquesta vida, després ens anirem acomodant a les circumstàncies i durant els dies més ferrenys de juliol i agost altra feina tindrem que anar passant, les noves olors de la temporada hauran sadollat el nostre entorn, l'estiu bullirà com una olla de pressió i els rellotges de sol marcaran amb ferro roent les hores que quedin del dia.