Entre Convergència i Unió hi ha hagut una llarga i no sempre plàcida relació, que pot estar tocant al final. Hi ha la sensació que per tal que CiU salti pels aire, només cal que cada una de les parts es mantingui inamovible. Recordem que CDC reclama als seus socis que assumeixin un compromís clar a favor de la independència mentre que UDC exigeix que s'incorporin al full de ruta els principis que van aprovar els seus militants a la consulta interna. Però si difícil és posar d'acord les dues posicions encara ho és més superar la malfiança creixent entre els dirigents de les dues formacions. Podria resultar fins i tot més fàcil transaccionar una expressió que incorpori el terme independència però que no tanqui la porta a la confederació que no refer la confiança dins de la federació. Els rumors sobre la sortida dels conseller democratacristians del govern estan generant una pressió que pot acabar sent definitiva. Avui està convocada d'urgència la direcció d'Unió amb l'objectiu de donar una resposta a la petició de Convergència que subscriguin el full de ruta. Vaja, que els demanen una capitulació en tota regla. Podria passar que hi hagi un canvi d'actitud i que hi hagi qui decideixi marxar abans que el facin fora. Una crisi de govern a les portes del final de la legislatura només té una raó política i, des d'aquest punt de vista, es podria recriminar a uns i altres que no ho hagin vist a venir i que no hagin actuat en conseqüència. És clar que potser ja els va bé que aquesta escenificació sigui el tret de sortida de la campanya per unes eleccions que ni tan sols coincideixen en si s'han de convocar o en si han de tenir o no un caràcter plebiscitari.