l'APUNT FINAL

Cels Gomis

20.06.2015 | 00:00
Cels Gomis

Abans de tenir el títol d'enginyer ja el van contractar. Va deixar la carrera penjada i va començar a fer carreteres i vies de tren. En els temps d'en Cels Gomis tothom sabia que amb el tren arribava el progrés i la modernitat. La vida havia de millorar. Gomis va ser un d'aquells homes del XIX que, afortunadament, va donar el país. De la seva feina com a folklorista i articulista compromès es desprèn que devia ser una home culte, entusiasta, apassionat, honest i sincer. No era un intel·?lectual enravenat, ben al contrari. Quan viatjava -per feina, però també fent excursions- parlava amb tothom: pagesos, obrers, capellans, gent de camp i de ciutat... I prenia notes. Com a bon anarquista estava convençut que la cultura arribaria al poble i moltes de les supersticions que tenien els catalans del seu temps passarien a millor vida. Devia ser tan intel·ligent que sentia créixer l'herba. Mai no es va posar per sobre de totes aquestes persones amb qui va parlar, perquè mai no va ser tan superb de pensar que podia millorar, amb vel·leïtats literàries, el que explicava el poble. Escoltava la gent i la respectava, per això anotava, paraula per paraula, tot el que deien. Va ser membre delegat de l'Associació d'Excursions catalana a Figueres. Als seus llibres hi ha molt de material aplegat a pobles com Avinyonet de Puigventós, Crespià o Espinavessa, entre tants altres. Sense ser lingüista va recollir totes les llepolies verbals dels seus contemporanis. I les va escriure: Botànica popular, Zoologia popular catalana, La bruixa catalana i altres delícies. Malauradament Gomis és avui dia quasi un desconegut. La seva obra va quedar confosa en la foscor de l'altra banda de la reforma fabriana. Aquest mes de juny fa cent anys que va morir.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema