l'APUNT FINAL

Els límits de l'humor

21.06.2015 | 00:00
Els límits de l'humor

Aquests darrers dies hi ha hagut una fonda exhumació de tuits relacionats amb polítics d'esquerra. Guillermo Zapata ha dimitit de la regidoria de cultura madrilenya per culpa d'uns acudits impresentables. Això ha posat a primer pla els límits de l'humor. L'humor està conformat per molts colors i gradacions. L'humor negre és el més qüestionat potser perquè costa riure quan es viu en una realitat tenebrosa i esperpèntica com la de l'Estat espanyol. El Vol de l'Onyar és humor blanc? És negra la prohibició d'ajuntar taules a les terrasses de la plaça del Vi? De quin color són els missatges de Rajoy: "Luis, sé fuerte"? No hi ha dubte que l'humor sembla una anguila llefiscosa difícil d'empaitar. Qui es riu d'una crueltat és una mala persona? És un acudit que el Vaticà desmenteixi que el Papa ha afirmat que el cel i l'infern no existeixen? És humor negre afirmar-ho o desmentir-ho? Té sentit de l'humor el Diable? És humor negre el diner negre del PP? I les donacions que el PP obté per "carinyo"? I la pregunta votada a Unió Democràtica és blanca, negra o del color d'un gos com fuig? Qui és el gos que fuig? La paleta de colors de l'humor, vet aquí una complicada qüestió. Si Joan Laporta es presenta amb el "loro" a la presidència del Barça, és perquè té sentit de l'humor? La Forcades d'extramurs practica humor saturnal? Massa preguntes per a un sol home. Ara bé, la que dol més és la que va projectar el rei d'Espanya obrint una placa als alliberadors espanyols de París. Fer aquest acte sense preocupar-se per les fosses comunes republicanes és una de les imatges d'humor negre més dolorosa de l'època actual.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema